A les flors d'aquesta sortida
De Forcall al cel
Pont Pilar 2007: dies i records dels Ports per no oblidar
A la sortida anterior
A la sortida següent

Va ser una sortida inusual per als NOHIHAQUIENSPARI. Però també aquí vam demostrar que som capaços de fer moltes coses diferents, de valorar petits paisatges, d'estar a gust en una casa de poble, d'agrair les atencions rebudes, de vibrar al trobar bolets que mai havíem collit o d'estar al costat d'algú que retorna a una casa de la seva infantesa. I així, anant d'una emoció cap a una altra, vam passar tres dies en terres del Maestrat de Castelló, perdò, tres maravellosos dies als Ports.

 
Com ja heu vist per les fotos, érem els Gabarró-Solanas, els Anton-Sales i els Parrón-Casanova. Els Moya-González, finalment, no van poder venir. Les dues grans no surten a les fotos.

Aqüeducte de Tarragona
 
  El Pont del Diable duia aigua a la ciutat romana de Tarraco

Va ser la primera visita del Pont del Pilar. Tothom havia passat moltes vegades però ningú dels 11 que anàvem havia parat mai a veure'l.
 
Un bon esmorzar sobre pedres col·locades fa més de 2000 anys

 

 

 

 

 

 

 

Allà vam esmorzar mentre el sol ens començava a atacar. Ja no ens deixaria en els següents tres dies. S'hi arriba des d'un àrea de servei que hi ha a l'autopista AP-7 just abans d'arribar al peatge de Tarragona (sentit sud). Un sender ens porta fins a l'aqueducte també conegut com a Pont del Diable.


 
  Cova dels cavalls al barranc de la Valltorta
 
  La Txell, molt enfadada i totes les nenes a veure què li passa
Pintures rupestres de Tírig

La visita era a les 12 del migdia i vam arribar a les 11:57. Més just impossible. El museu de Tírig -964 76 10 25- era prou maco i interessant (si obviem que l'edifici és en un lloc quasi desèrtic i canta.....). Tant la visita com el museu eren gratis així que botes als peus, pipis al lavabo i cap a la Cova dels Cavalls.

 

 

És una cova situada al barranc de la Valltorta on hi ha un conjunt de baumes i coves amb pintures. En unes vivien i en altres, com la que vam visitar, només la feien servir per observar els animals i dirigir les caceres. Les pinture reflexen, com si fos una historieta, tot els pasos imprescindibles per dur a terme una bona cacera.

 

  A dalt, com estan les pintures rupestres de tipus llevantí ara. Abaix, com les podem veure al Museu de Tírig. Han reproduit amb els colors i la qualitat com a primers de segle les van trobar i abans que l'home les arribés quasi a esborrar.





Morella

Què dir de Morella, capital dels Ports, que no hagueu vist o sentit. Gairebé tots nosaltres ja havíem estat (els nens no) però ens va agradar força. Passeig pels carrers, compres a botigues, visita al castell (964 17 31 28, en vies de rehabilitació) i recerca de la Rut i la Irene, que havien anat a fer una volta totes soletes. Un petit susto. També ens vam trobar a la Pepa Carbonell, mestra de l'escola Torrent de Can Carabassa.
 
     
 
     
 
     
 
     


 
  La casa i els nostres cotxes
Forcall, la casa

Vam arribar força de nit. Ens esperaven el cosí de la Pilar i la seva dona. Pendents de nosaltres tot el cap de setmana. Gràcies per l'hospitalitat i per haver rehabilitat aquella casa antiga amb totes les comoditats actuals però amb l'esperit d'una antiga casa de poble. A tots ens va agradar molt. I, especialment a les nenes, la taula de ping-pong. No sortien d'allà
 
Un gran encert i una gran diversió  

 

No podia faltar en aquesta sortida el "lio" per repartir llits i companys d'habitació. I un cop fet, a guardar el menjar que duiem, a preparar el sopar i a sopar. Després vam concretar què faríem l'endemà. Ens esperava un dia molt llarg.


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



 
  La sequere permet aquest passeig per dins de la Rambla
Roca Parda i Roca Roja

El dia surt esplèndid, bon esmorzar (entre altres delicatessen comprades a Morella, arengades), tots preparats i cap al barranc de Columbres. Abans, petita parada a Cinctorres. Visita a l'església amb records dels guanyadors de la guerra civil i dels seus màrtirs (els retiraran ara amb la llei de la memòria històrica ???) i, sobre tot, a comparar pastissets on els compra la mare de la Pilar quan hi va a la zona on va nèixer.
 
No desaprofiten moment per escalar  

De Cinctorres a Castellfort i en un punt no gaire lluny després de passar el barranc de Columbres, a la dreta agafem una pista que ens portarà al llit del barranc. Deixem els cotxes una mica abans i acabem de fer el tros caminant. Ens trobem entre la Roca Parda i la Roca Roja, just per, on si plou, ha de baixar aigua. A l'octubre de 2007, dues gotetes. Però va quedar clar que, abans baixava més i que, ho va fer de tal manera que les escultures que ens vigilaven eren imponents. El silenci era trencat només pels nostres crits i pels escasos voltors de la zona.

 

 

 
La Roca Roja (al front) i la Parda es mostren imponents   Detall del que ha fet l'aigua

 
  Les Albaredes, gairebé només un carrer
Les Albaredes

Abans que la Pilar ens proposés anar a Forcall, al Maestrat, pel pont del Pilar, ningú de nosaltres havíem sentit a parlar de Les Albaredes. Un indret que entre tots vam convertir en l'objectiu central d'aquests quatre dies. Penso que puc dir que ens vam sentir feliços que la nostra amiga volgués que l'acompanyèssim a un poble (avui abandonat), a una casa (avui semiderruida) i a uns paisatges (la majoria erms) on ella havia viscut els estius de petita.
 
És dels edificis que millor es conserva  

Va ser un retrobament que a tots ens va agradar.
La pista per arribar-hi només uns mesos que és un camí rural asfaltat. Vam deixar els cotxes a l'entrada per un bassal d'aigua que hi havia. A l'entrada l'església, quasi només una ermita. El poble és resumeix en un carrer. I, al final, la de la Pilar. Emoció.

 
 
  La casa de la Pilar

 

 

 

 

 

En una àrea recreativa al costat d'on havia hagut la vega (horta) del poble vam dinar. Una gran taula de pedra ens estava esperant, i les mores, les gírgoles de panical, la font amagada que coneixia la Pilar i Sant Joan.

 
 
Fantàstic sol d'octubre per dinar a l'aire lliure

Al nucli de Sant Joan era on estava l'escola de poble, de tots els nuclis i masies habitades dels voltants. Les Albaredes és Castelló i Sant Joan pertany ja a Terol, al municipi de Cantavella.

Nucli de Sant Joan -Cantavella,Terol- Algunes cases estan habitades i pel sant, s'hi fa festa.

 
   
Portell de Morella, La Iglesuela del Cid, Cantavella i Mirambel

Ens vam donar un tute bastant important durant la tarda, el cafè l'havíem fer a les Albaredes -el duiem a sobre, que al poble no hi ha bar-. Primer Portell de Morella, on havi viscut el pare de la Pilar i on encara té algú de família. La primera parada de la tarda va ser però, la Iglesuela del Cid.

 
   

Hi havia tal gentada que quasi no aparquem. De seguida vam saber el motiu. Havien tancat molts carrers del poble i deixaven anar vaques i bous per què la gent anés davant i darrera. Això ens va impedir visitar el poble però vam ser testimonis d'una "cogida". Nosaltres, evidentment, darrera la barrera, encara que l'Edu era al davant de tot veient com anava per terra l'Emeterio de Cantavella, el que havia estat alcalde i havia tingut una ferreteria.

 
   

Una mica de berenar i cap a Cantavella. La intenció era no aturar-nos però al parar per posar benzina no ens vam poder resistir. I sort que vam entrar. El poble és maquíssim, la plaça major envoltada d'edificis senyorials i la sortida al barranc.

     
Castell i muralla de Cantavella.
Ho sé, justet de foco, però es feia de nit i no vaig treure el trípode.

Amb més temps hauríem anat fins al castell i la muralla, així només la vam veure des de la carretera camí de Mirambel.

A Mirambel ja vam arribar de nit, gairebé negra nit. Igualment ens va impressionar, o més. La majoria de les cases són imponents, amb grans cornises, portalades i finestres. Les de la zona més humil també les estant arreglant ara.


Són les fotos que hem pogut salvar d'aquest poble tant maco. Hi ha la part més restaurada i la que encara li falta una mica de diners.
La casa rural no té res a veure amb la meva família, que també som Ibáñez.
 

Només ens quedava sopar. I ho vam fer a Forcall, al restaurant situat al costat del pont que creua el riu Bergantes.
Resum: un dia supercomplert.


 
  Típiques cornises del Maestrat
Forcall, el poble

És evident que Forcall no té el prestigi ni l'encant de Morella però potser és millor per fer nit o per passar uns dies de vacances. A Morella sempre hi pots anar i, a Forcall, no trobes la quantitat de gent que a Morella ni els preus de les botigues són tant elevats. I, Forcall, no deixa de tenir el seu encant.

 
El forn del segle XIII  

Cases de poble, ja moltes arreglades, una plaça major força maca. una gran casa senyorial -ara hotel abandonat-. I un forn on està documentat que el primer pa, va sortir l'any 1275.

Detalls de Forcall

 

 

 

Això pel que fa al fet monumental perquè Forcall també uns entorns privilegiats.
Forcall està envoltat per 4 turons, el que als Ports diuen moles: la mola Garumba, amb la Roca de Migdia, la Moleta dels Frares o de Libòrio -amb un important jaciment romà-, la de la Vila i la de Cosme.
El mateix poble és el punt on s'uniexien el Morella, el Calders i el Cantavella. A partir de Forcall es converteixen en el Bergantes que, cap al nord, puja cap al Guadalope i l'Ebre.

 

 
  Cases de Forcall amb les antenes de telecomunicacions
 
  El Roc del Migdia domina el poble i la vall

De tota manera, el quemés ens va agradar de Forcall van ser els cosins de la Pilar que ens van acollir a casa seva.


Santuari de la Balma

Barreja de fe i de negoci. Al Santuari de la Balma trobareu milers de records-ofrenes de qui ha confiat en la Mare de Deu de la Balma en un moment o altre de la seva vida, al costat d'un restaurant. Aquest santurari està excavat en una paret del barranc que ha format el riu Bergantes, al terme municipal de Sorita del Maestrat.

 
     
 
     
 

 
  L'aigua estava freda però els hi era igual
Bergantes amunt

L'última activitat d'aquests intensos tres dies va ser una estona de lleure a les transparents aigüest del Bergantes. Vam veure un petit assud (petit comparat amb el de Xerta que havíem vist al juliol) i diversos punts per on accedir al riu.

 
Un dels bonics racons del riu Bergantes anant cap a l'Ebre  


 

 

 

De fet, buscàvem un tram del riu d'aigües templades. Penso que no el vam trobar, però als petits no els va importar. Es van remullar de valent.

Com a resum, podem dir que és una zona molt aconsellable. Només ens va faltar pujar a la Roca del Migdia per tenir un cap de setmana totalment complert.

Berta Solanas

Tornar a dalt
Anar a l'inici