A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Taillón, un nou tres mil
8-11 setembre de 2007: 4 dies de cel blau sense núvols
A la sortida anterior
A la sortida segŁent

Aquesta sortida la vam decidir a primers d'any a l'alberg Mirador de Port del Compte. Una nit, després de sopar, xerràvem sobre el que faríem l'any que començava. Van sortir molts noms però un, aquest, amb data concreta. Per fer el Taillon (sense patir massa) calen molts dies ja que, només arribar a Gavarnie, a França, són 6 hores, pràcticament vagis per on vagis. En aquella conversa érem els Gabarró-Solanas, els Anton-Sales i els Parron-Casanova, els adults, per a les nenes millor no parlar d'aquest tema, si no hi ha excursions, molt millor. A la sortida es van afegir els Moya-González (amb en Fran, el nòvio de la Sandra -benvigut) però no van poder venir els amics de Vilassar. I tots ho vam sentir molt.

Com que la data estava fixada, només calia esperar el pont de l'11 de setembre per fer motxilles i bosses i per agafar una mica de ganes de caminar i de veure paratges espectaculars. Vam decidir fer el viatge d'anada per l'autopista (Barcelona-La Jonquera-Narbona-Tolouse-Tourney) i després per carreteres, Bagneres de Bigorre-La Mongie-Gavarnie).

Esmorzem a l'autopista
Tertúlia després de dinar
Pugem o no pugem al Midí du Bigorre?

El nostre planning era el següent:
DISSABTE: viatge, dinar i pujada al Midi du Bigorre
DIUMENGE: activitat al matí, que va ser el circ d'Estaube, dinar i pujada al refugi de la Bretxa de Roland.
DILLUNS: Taillon, baixada a l'aparcament del coll de Tentes, balnerari i hotel a Luz-Saint Sauver.
DIMARTS: Balnerari-cova o altra activitat i tornada a Barcelona.

El vam complir bastant, excepte el balnerari. No vam anar ja que a la tarda després de baixar del Taillon va fer bastanta mandra i al matí no es podia, només feien tractaments terapèutics. Ara us en fem un tastet.

PUJADA AL MIDI DU BIGORRE

S'agafen dos telefèrics per pujar fins a més de 2.800 mts A l'hivern s'hi llencen esquiant, però han de fer-se responsables de la seva seguretat Un dels telefèrics que hi ha en funcionament, potser veuran les ales del voltor
 
Instal·lacions cientìfiques
 
 
  El que ens espera, Bretxa, falsa Bretxa i dit, i Taillón. Des de dalt les vistes són magnífiques

La idea era pujar però era bastant car i vam estar dubtant durant una bona estona. Sembla que ningú no es va penedir d'haver agafar el telefèric. L'estació inferior es troba a La Mongie, just abans d'enfilar les últimes rampes del Tourmalet en direcció a Gavarnie.
El poble és el centre d'una estació d'esquí.                                       

 

 

 

 

Continuen la xàrara del matí, no pensen veure res
A sota nostre, només els núvols
Bicicleta de trial per baixar pel dret. Hi havia més de 20 ciclistes que havien pujat en el telefèric.

CIRC D'ESTAUBE

 
  Detall del llac-embassament
 
Camí i circ d'Estaube. A la dreta els Astazús  
   

El vam escollir aconsellats per l'amo de l'alberg on vam dormir, la Gite Oxígen de Gavarnie. A ell sembla que és més maco que el de Tromouse i per a nosaltres tenia l'avantatge que era més a prop i que no s'havia de pagar peatge com passa a l'altre.
I no vam quedar gens decebuts. Mireu sinó, les fotos que vam fer. El dia també acompanyava, es clar.
El circ d'Estaube és paral·lel al de Gavarnie (cap a l'est) tot i que situat una mica més al nord. A l'entrada de la vall té una presa que, és clar, desmereix una mica, però de la que cal oblidar-se. Aquest circ comunica directament amb la vall de Pineta. Si puges als cims del circ et trobaràs a dalt de tot del Balcón de Pineta. El circ el formen els Astazú, Tucarroya, Forcarral, Blanco i Tormacal.

 

La presa, on s'inicia el camí que voreja el llac
Cèlia i Sandra, què guapes
Juanjo i Adela, també molt macos
Sandra i Fran a la vora de l'aigua
Jocs d'aigua de la Marta i la Cèlia
Aigues supernetes i dia genial

Petita cascada que cau al llac

Descans entre bens
 
Tots al pont a fer la foto del circ
 
Tornar a dalt

EL TAILLON, PEL COLL DE TENTES, COLL DE BUJARUELO I REFUGI DE LA BRETXA

No es pot dir que anéssim massa depresa però vam cumplir bastant bé amb els horaris com es pot comprovar a la fitxa tècnica del final d'aquesta pàgina.

Vam dinar al coll de Tentes. Hi havia molts cotxes i quan parava el vent feia molta calor.
Al davant teníem aquest magnífic panorama: a la dreta la carretera que porta al coll de Bujaruelo, després vindrien els Gabieto, el Taillón, el pas cap al refugi amb la petita cascada (pel darrera es pot veure el casco), el pic de Serradets i els Astazús. La cascada de Gavarnie queda amagada.

Fa uns anys es podia arribar fins al coll de Bujaruelo en cotxe però ara s'ha de fer caminant. Primer va ser per una esllavissada a la carretera però després els francesos van decidir habilitat l'aparcament del coll de Tentes i tot el camí està ple de pedres. Sobretot és un pal a la tornada però s'ha de fer així.
Seran uns dos quilòmetres, serveix per admirar el paisatge i, nosaltres, vam tenir la sort de trobar una marmota molt a prop.

Pilar i Miquel fent el trajecte entre el coll de Tentes i el de Bujaruelo
 
El camí fins al refugi té tres trams bastant diferenciats. El primer, és la carretera. El segon, ja enfilats a la falda del Taillón, puja molt suaument mentre trobes cascades que baixen del cim. I en el tercer és on es fa el desnivell fort. És en aquest s'ha de travessar un rierol que forma cascades. La qüestió és que el camí passa per enmig de l'aigua. Hi ha una cadena per ajudar-se encara que quan no hi ha gel (com era el cas) es pot passar amb le mans a les roques sense problemes.
 
   
Després del pas de la cadena i de travessar el rierol continua la pujada forta fins al coll de Serradets. Aleshores el panorama torna a ser espectacular. Encara no es veu totalment la Bretxa però si la resta del Circ de Gavarnie, el refugi i la gran cascada.
Juanjo al coll de Serradets. La Bretxa quasi no es veu però si el refugi i el Casc.
Quasi al refugi, ara se'ns mostra la Bretxa tota sencera

I tot i que ja s'ha anunciat a l'inici de la pàgina, aquí us presentem a en Fran. És l'amic de la Sandra i és la primera vegada que ve amb els NOHIHAQUIENSPARI. En tenia moltes ganes però la nit de vòmits i de marejos no el va deixar fer el Taillon.

Si quan vam arribar al refugi el panorama ens va sembla senzillament esplèndid, a mida que s'anava posant el sol, el conjunt es tornava màgic. El sol envermellia els cims mentre que la part inferior del circ i la cascada quedaven cobertes totalment per la boira.

Arriba l'hora de preparar els llits. Dura batalla entre grans i petits. Ningú volia dormir a la tercera graderia. I no era per a menys. L'espai entre el llit i el sostre era minúscul, molt. Li hem d'agrair al Fran, a la Sandra, a la Gemma, a la Marta i al Lluís que accepessin. Per sort seva es van estalviar els roncs del Juanjo. especialment continuus i sorollosos aquella nit.
Abans però havíem sopat. I, la veritat, no era el que es diu un sopar de muntanya, però, ja se sap, érem a França. La sopa, transparent. El tall amb cuscús d'acompanyament i bastant comí. Els grans si, però les nenes haguessin preferit alguna cosa menys sofisticada. Amb tot, el pitjor de tot va ser l'esmorzar. No l'havíem d'haver demanat. Pa supersec, llet en pols imbebible, cafè infame, ni una madalena, ni una galeta, ......
 
   

Passa la nit. Cap a les set ens aixequem. El grup sembla que trontolla. L'Adela no es troba bé. El Fran ha vomitat i s'ha marejat enmig del passadís. La Sandra es queda amb ell. Les nenes busquen estratègies per no pujar. La Gemma és la que està pitjor i la Irene aconsegueix que la deixin quedar-se. La Rut i la Marta han tirat amunt. Quan ja estem a punt de sortir, la Gemma surt del refugi i diu que puja. No sabem que va motivar aquest canvi. Aleshores la Irene s'ho repensa. No vol quedar-se amb els malalts.
Així, a les 9 iniciem la pujada 5 adults i 5 nenes.
Fins a la Bretxa hi ha 220 mts de desnivell que es fan en dues etapes molt diferenciades. La primera és una tartera de pedra petita en la que t'has de concentrar per no avançar un metre i baixar dos. És molt dret però també s'acaba ràpid. És des d'aquest punt que surten les fotos més xules amb la bretxa de fons.
La segona part comença en la gelera, vaja, en el que queda de la gelera. Al setembre del 2007 només hi havia neu-gel en la part plana. Despré s'enfila un corrriol fent esses fins que a punt de tocar la bretxa s'ha de grimpar una miqueta.
És imprescindible que arribin sempre les últimes?

Per passar la glacera, com ens havíen dit des del refugi no calien ni crampons ni piolet. Millor per nosaltres (s'elimina bona part del perill d'aquesta ruta) però pel conjunt del medi ambient és dolent. En Miquel va saber trobar la part artística.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deien que no volien pujar però segur que aquest tres mil (per lo fàcil que era i per lo ràpid que ho va pujar) el recordaran sempre. Poques nenes als 10 anys poden dir que han estat a la Bretxa de Roland. La Marta i la Cèlia si.

Potser abusem de fotos amb la bretxa, de fons, de costat, de cara, de perfil. Però és enorme, majestuosa, impressiona molt i feia tant bon dia que no ens podíem estar de disparar contínuament.
Lluís i Marta arriben a la Bretxa. Encara falta la Berta, i les tres grans
La Berta passa per dins de la Bretxa mentre que el Juanjo posa
La Berta, aquest dia sí que li van fer fotos, amb la Bretxa i el Casc
El Lluís amb la Bretxa de fons.

Després d'un petit recés per esperar a tot el grup i recuperar forces, cap a munt.
El camí segueix a dalt de tot de la tartera, just on acaba la part rocosa de la Punta Bazillac (entre la Bretxa i la falsa Bretxa). No és perillós però s'ha d'anar amb cura per no relliscar i caure tartera avall, encara que et pararies de seguida.
El camí torna a canviar quan s'arriba al Dit i a la falsa Bretxa. Aleshores s'enfila cap amunt.

Ja es veu a l'esquerra l'inici del Taillón, queda molt poc. Si mirem a la dreta, veiem el coll de Sarradets i una part de la glacera que queda. El refugi es troba darrera de la paret que es veu a les fosques.

Realment és el final de la pujada. Al Lluís, el primer que va arribar només li queden uns metres. Els altres trigarem un quart d'hora més.

A dalt del cim, tot son somriures, fins i tot de les que no volien.
Ens fem la foto amb el Vignemale al fons. Podrem algun dia pujar-lo? Dubtes, hi ha dubtes.

Mirem cap a on mirem, tot ens maravella. I és aquí on més ens enrecordem de l'Ignasi, la Montse i la Maria. Podrien estar amb nosaltres.
Del Taillón cap a l'est
Del Taillón cap al sud amb la Pradera d'Ordesa. El refugi de Góriz pràcticament no es distingeix a la foto però si a simple vista.

Inciem la baixada. Ara tenim de cara el dit, el glaciar del Taillón i la Punta Bazillac en primer terme. Al fons, i d'esquerra a dreta: coll de l'Astazú, Marboré, Cilindre, Mont Perdut i Añisclo.

I arribem al refugi. Allà ens esperen la Sandra i el Fran, ja recuperat, que han pujat fins a la Bretxa, i l'Adela, que fa més bona cara que al matí. Fem un mini-dinar i cap als cotxes.

Luz Saint-Sauver
Després de trobar l'hotel -tipus Ikea però molt bé- i de repartir les habitacions, una bona dutxa. No hi va haver balnerari per la mandra de molts i la Marta i la Cèlia es van mosquejar una mica. Per compensar-ho, al restaurant van fer una partida de de bolos i van trobar a Luis Enrique. Totes se'n van anar a dormir amb un autògraf de l'exjugador del Barça.

 
Dues imatges de Luz. L'església-castell des de fora i el cementiri a l'interior de la muralla
Tornar a dalt

FITXA TÈCNICA

Taillón, 3.144 mts

EN COTXE:
Arribar a Gavarnie no és complicat però si llarg. Hi ha diverses opcions:
A) Autopista: Perpinyà-Narbona-Tolosa de Llenguadoc-Lourdes i, després per carretera fins a Gavarnie.
B) Per la vall d'Aran. Entrem a Francia per Lles i continuem cap al nord fins a trobar l'autopista que va cap a Pau, Hendaia i Sant Sebastià. Sortim a Lourdes i cap a Gavarnie. Hi ha l'opció d'anar pels superports de muntanya de la zona, entre ells el Tourmalet.
C) Pel tunel de Bielsa (el tancaven a partir del setembre de 2007 per obres). Per arribar a Bielsa caldria anar fins a Lleida-Benavarri-Graus-Ainsa i Bielsa. Un cop a França o es puja fins a l'autopista o es passa per St. Lary i diversos superports de muntanya entre ells el Tourmalet.

PRIMER DIA: del coll de Tentes al refugi de la Bretxa de Roland

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Coll de Tentes
2.208 mts
15:30
 
Coll de Bujaruelo
2.270 mts
16:05
35'
35'
62 mts
62 mts
Cadena per passar torrent
2.445 mts
17:10
1:05'
1:40'
175 mts
237 mts
Refugi Bretxa de Roland
2.587 mts
18:00
50'
2:30'
142 mts
379 mts
NOTA: les nenes petites (Marta i Cèlia amb la Sandra i el Fran) van arribar en 1:55'
DESCANSOS: 15' en diferents moments

ITINERARI

A PEU:
És quasi impossible perdre's. Del coll de Tentes s'agafa la carretera tallada i s'arrriba al coll de Bujaruelo. Girem aleshores a l'esquerra i anem seguint el camí fins a trobar un torrent que en algun punt pot formar una cascada (gelada pot resultar perillosa). El travessem amb ajuda d'una cadena i continuem pujant, ara amb ganes. A la dreta ens queda el Glaciar del Taillon i de seguida arribarem al coll de Serradets. Ja veiem el refugi, tot el circ, la cascada i s'intueix la Bretxai; a més, ara el camí fa una lleugera baixada.

SEGON DIA: del refugi de la Bretxa de Roland al Taillon i baixada al coll de Tentes

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Refugi Bretxa de Roland
2.587 mts
9:00
Bretxa de Roland
2.807 mts
9:45
45'
45'
220 mts
220 mts
Esperes i descans
F. 10:10
25'
1:10'
Falsa bretxa
2.907 mts
10:35
25'
1:35'
100 mts
320 mts
Taillon -el primer-
3.144 mts
11:20
45'
2:20'
237 mts
557 mts
Esperes, foto i pica-pica
F. 12:15
55'
3:15'
Bretxa de Roland
2.807 mts
13:15
1:00'
4:15'
-337 mts
Esperes i pica-pica
F. 13:30
15'
4:30'
Refugi Bretxa de Roland
2.587 mts
15:05
35'
5:05'
-220 mts
-557 mts
DESCANSOS: 1:25'

ITINERARI

A PEU:
El camí és tant clar com el que ens ha portat al refugi. La Bretxa la tenim just a davant. Cal pujar per la tartera fins arribar al resalt de roca. Travessem el que queda de glaciar de la Bretxa i enfilem la Bretxa per un camí que fent esses ens puja també molt ràpidament. Només al final has de decidir per on es va, quin tram és el més assequible.
Passada la Bretxa girem a la dreta cap al Taillon. Anem vorejant la muntanya per la vessant espanyola. El camí està força marcat. Arribem al Dit i a la falsa Bretxa. Ara passem a la part francesa i es veu el glaciar del Taillon, el coll de Serradets i només ens falta l'últim tram, durillo però com que ja es veu el final. Tornar a ser pedreta molt petita però quasi no rellisca.

MAPA DE LA ZONA (162 kb)
TRACKS GPS
Tornar a dalt
Anar a l'inici