A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Teixidors i Beví
29 de març de 2008: No calia caminar tant, però...
A la sortida anterior
A la sortida segŁent

Dos en un dia. Petites rutes entre Osona i el Ripollès, entre Santa Maria de Besora i Ripoll.

BAUMA D'EN TEIXIDOR

 
   

Era la sortida alternativa a la ferrada Teresina -Montserrat- per a aquells a qui no els agraden les ferrades, són massa petits o no tenien prou nivell per fer-la. La idea d'anar a les Baumes del Teixidor la van donar des de Gurb. L'Àngela, l'àvia, ho havia comentat quan vam anar al Pont Cabradís, a l'octubre, ja que ho havia vist a TV3 en un reportatge. Així, a les 10:30 i ja esmorzats ens vam trobar a la plaça Bisaura de Sant Quirze de Besora, els Gabarró-Solanas (sense el Lluís), els Rigola-Solanas al complert i la família de les Angeles (Àngela, Mia i Àngels) amb el pare, el Dídac.

 
   

Duiem 4 ressenyes, més la memòria de l'àvia. I cap de les 5 coincidia. Això ens va portar a fer molta més volta de la necessària però també a omplir més el dia. És una ruta molt senzilla i que passa per aquell tipus de paisatges que no tenen anomenada en les rutes de les maravelles de Catalunya però que, sense gent, són tant o més fantàstics que els que si que hi surten. La ruta està molt poc indicada. Porteu mapa.

Deixem el cotxe al trencall de l'Espunyola -veure fitxa tècnica- i la primera pujada fins a aquella casa abandonada és forta. A la casa, un formós fruiter en flor. No ens posem d'acord en si és una pomera, una perera o una prunera -potser a casa, en Miquel en resoldrà el dubte-. A partir d'aquí el camí fa suaus pujades i baixades. El terra és molt humit i al roures i alzines hem d'afegir les flors que anem trobant: han arribat les prímules o primaveres. Hi ha moltes i es van intercalant perfectament amb les fetxeres: blanques, blaves i liles.

 
   

En arribar al primer trencall, i molt liats per les ressenyes que tenim, trobem uns cliclistes -les úniques persones que veurem al llarg del dia-. El camí és el de la dreta. La Marta veu aleshores una marca de pintura -blava però molt descolirida- en una pedra del terra. El camí segueix planejant i a la nostra esquerra continuem vieient el gran tall que ha fet la riera de Milany al llarg del temps. Impressionant si t'acostes al marge. A l'altra banda del torrent veiem una casa molt maca, és el Teixidor. I mirant cap a la nostra esquerra el nucli de Llaers a sobre d'una promontori.

En anem acostant al punt per on passarem la riera i que és un dels indrets importants de la ruta d'avui. L'aigua la tenim a tocar. Primer la sentim, després la veiem. La riera fa cascades i tolls d'aigua. Trobem un pas per passar-la -després tornarem per aquí- però decidim anar fins al pont i la cascada més gran. És realment bonica i això que no passa massa aigua. El pont només té una barana i alguns passen una mica de por per que les fustes volen relliscar. Però no és res, ben agafats a la barana i amb l'espectacle al fons de la cascada és un moment.

 
   

Passada la cascada és quan ens emboliquem. El camí més evident és anant cap a l'esquerra com, per cert, fa l'Àngela, l'avia de la família de Gurb. Però el paisatge s'obre i ens sembla que no pot ser. Així que decidim passar per una porteta que hi ha en una tanca metàl·lica -erroooor- Anem pujant fins a trobar un gran prat i la pista que passa per sobre de la cascada. Pensem que és un bon lloc per dinar -i ho hagués estat si fos el camí correcte-. Segon error que fem, en comptes de tirar cap a l'esquerra seguim endevant a la vora d'una altra riera més petita. Resultat, seguim pujant de manera que ens trobem a la part superior de les baumes. Trobem una pista -anem en el mateix sentit que l'aigua de la riera- fins a una casa abandonada -el Burbau-. Amb l'ajuda del mapa ens situem i busquem corriols de baixada. Ens endinsem en un d'ells fins a sortir a una pista inferior que passa just a sobre de la bauma del Teixidor. Caminant de nou com l'aigua de la riera trobem un indicador en un camí de baixada: B.S. a 900 mts. Fem la broma, Berta Solanas a 900 mts. El que està a 900 metres és la imponent bauma del Teixidor, habitada fins fa 50 anys, i una pollancrera que li feia de jardí.

 
   

Inspecció de la casa, fotos i a dinar. Són dos quarts de dues i les nenes tenen gana.

 
   

La tornada és super curta. Seguim la pollancrera (d'esquenes a la bauma cap a l'esqerra) i en uns minuts trobem el pas a gual de la riera. Arribem d'hora als cotxes i decidim acostar-nos als Bufadors de Beví, un altre espectacle de la natura.

BUFADORS DE BEVÍ

A les rutes de la revista Descobrir també surten els bufadors però vam anar pel camí que havíem fet en una altra sortida i que podeu llegir clicant aquí. La Rut, la Irene i la Marta, que ja havien estat es van quedar als cotxes. La resta, cap als Bufadors. És una zona amb cavitats subterrànies, algunes explorades i altres no, per on surten a l'exterior bufarades d'aire fred. És per a sentit sensacions diverses: veure com al tirar fulles surten del forat, com et congeles a l'acostar-te a un forat, etc.

És una àrea de bosc molt humit, amb molta molsa. La diferència i la singularitat d'aquesta zona es nota més quanta més calor fa i quan tots els faigs tenen fulla. Aleshores sembla que el dia es faci quasi de nit. Ara, al març la diferència era menor.

El camí per aquest tram dels Bufadors acaba quan trobem la roca de la Serra de Beví. És com una placeta. A la dreta un passadís de roca (mínim 15 metres d'alçada), a l'esquerra més obert. En total, des dels cotxes, una mitja horeta. No deixeu d'anar-hi si hi sou a la zona.

Berta Solanas

Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Baumes del Teixidor

EN COTXE:
El vehicle es deixa en el trencall a l'Espunyola (casa abandonada) del camí asfaltat que va de Santa Maria de Besora fins a Ripoll. Per tant, l'accés és de qualsevol d'aquests dos punt. Per arribar a Santa Maria de Besora s'ha d'anar a Sant Quirze de Besora per la C-17. Entrem al poble (pel semàfor) fins a la plaça Bisaura i seguim les indicacions de Santa Maria de Besora. Haurem de passar el pont del Ter i creuar les vies del tren. Un cop a Santa Maria (6 kms) un trencall a l'esquerra ens portarà al camí cap a Ripoll. Al cap d'uns 3,5 kms i després de passar el coll de Beví, veiem el trencall (pista en males condicions) cap al mas de l'Espunyola. La casa la veiem al davant (però aixecada d'on hem deixat els cotxes (petit eixample a l'esquerra).

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Cotxes
900 mts
11:00
Cascada i pont de fusta
969 mts
12:00
1:00
1:00
69 mts
69 mts
Bauma d'en Teixidor -amb error-
1.005 mts
13:20
1:20
2:20
36 mts
105 mts
Bauma d'en Teixidor -sense error-
1.005 mts
12:10
10'
1:10
mts
mts
Fotos i dinar
F. 14:45
1:25
3:45
Riera de Milany -pas a gual
969 mts
14:55
10'
3:55
- 36 mts
- 36 mts
Cotxes
900 mts
15:15
20'
4:15
-69 mts
-105 mts
TOTAL ATURADES:     1:25'

ITINERARI

A PEU:
0 km: Agafem la pista, que d'entrada, puja cap a la casa de l'Espunyola. Després el camí planeja, puja, baixa. Trobarem un petit torrent, sovint sense aigua, que passa per sobre de la pista.
1,6 kms: La pista sembla que es bifurca. Hem d'agafar el camí de la dreta (hi ha alguna marca blava en una roca del terra però no es veu gaire bé). Seguim per aquesta pista fins a la riera de Milany.
2,5 kms: Arribem a la riera de Milany per un punt on es passa a gual. El forat que ha fet l'hem tingut tota l'estona a la nostra esquerra però ara tenim l'aigua a tocar. Abans hem trobat una petita baixada a l'esquerra fins a la riera que ens permet veure una cascada i una petita bassa al fons. La riera es pot passar per aquest gual o més endevant per un pont.
3.5 kms: És aconsellable anar fins al pont, així podrem admirar una altra cascada, més gran i maca que l'anterior. El pont rellisca una mica. Sobre tot, s'ha d'anar en comtpe a si està glaçat. Tant si passem pel gual com per pont, o si seguim la pista per passar per sobre de la cascada, després s'ha de girar a l'esquerra com si desféssim el camí però per l'altra banda de la riera. No agafar un corriol que hi ha a partir de la porta d'una tanca metàl·lica.
3,7 kms. Arribem a una pollancrera i a la bauma del Teixidor en tota la seva amplitut.
Per tornar podem desfer el camí o fer una altra volteta:
. Seguim la pista que fa pujada a l'esquerra de la bauma.
. Desemboca en una altra pista que seguim cap a la dreta. Arribarem a passar per la riera, just per sobre de la cascada.
. Tornem per la pista fins als cotxes.

MAPA DE LA ZONA (79 kb)


Bufadors de Beví

EN COTXE:
Cal anar fins al camí asfaltat que uneix Santa Maria de Besora i Ripoll. I agafar un trencall amb indicacions a la Casa de Beví i a d'una ermita, la de Sant Moi. NO hi ha indicacions dels bufadors. Si venim des de Santa Maria és abans d'arribar al coll de Beví, si venim des de Ripoll, després. Estem en una pista en bastant bones condicions. La seguim fins a trobar, a la dreta, la serra de Beví. Quan sembla que s'acaben, trobem un espai per deixar els cotxes i un trencall a la dreta que si que posa els Bufadors.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Aparcament
mts
15:40
Final dels Bufadors
mts
16:10
mts
mts
Aparcament
mts
16:40
mts
mts

ITINERARI

A PEU:
Agafem el camí que surt a la dreta de la pista per la que anàvem. Uns centenars de metres avall, un pal indicador ens diu que hem d'anar pel camí que, en pujada, surt a la dreta. El pendent es manté, i quan planeja, hi ha un trencall pel qual sembla que costi de pujar a la dreta. NO hi ha cap indicació. Només una fita de pedres i unes fletxes marcades a terra.
El pendent és encara més fort. Tot i això, uns metres més endevant trobem els primers forat amb l'aire fred que surt de terra. Si continuem per aquesta mena de selva arribarem al final de la Serra de Beví amb els seus cingles i formacions capritxoses.
Per tornar als cotxes desfem el camí i ens adonem que està ple de marques rodones de color lila.

MAPA DE LA ZONA (62 kb)

Tornar a dalt
Anar a l'inici