Estany Llong, pujada al Carlit

No tenim nenes. L'Aina és de colònies a l'Escala i la Jana a Castelldefels amb la Pili. Bé, tenim un dia i mig per nosaltres. Què podem fer? Està clar, amb el “mono” de muntanya que portem decidim fer El Carlit, la cima més alta de tota la Cerdanya i del Pirineu Oriental. 2.921 m. ens esperen!

Sortim divendres a la tarda i fem nit a Puigcerdà. Sense reserva prèvia. Quina diferència del Nadal passat on un munt de persones ocupàven els carrers!!

Dissabte al matí sona el despertador a tres quarts de set: dutxa, esmorzar i cotxe cap a Mont Louis. Poc més de 25 km ens separen. Cap a les vuit arribem a l'aparcament d'on surten els autocars (no sense fer alguna volta de més, és clar). Des de l'1 de juliol fins a l'1 de setembre cal deixar el cotxe en aquest aparcament (gratuït) a uns 10 km de la Bullosa.

Comprem el bitllet (5 €, la baixada és gratuïta…) i a dos de nou agafem l'autocar. Veiem alguna tenda petita pel camí, i uns quants cotxes que hi han entrat dins de l'horari en que està permés d'accedir-hi lliurement (entre les 7 del vespre i les 7 del matí).

Arribem a dalt. Creuem la pressa del llac de la Bullosa i comencem a veure els primers pescadors (la zona és un lloc de trobada pels qui són addictes a la pesca i tot i que en un parell de llacs no s'hi pot “matar”, en d'altres sí que és permés de endur-se el trofeu pescat).

Ens aturem al Punt d'informació i hi agafem un tríptic sobre les diferentes rutes, més per costum que per necessitat ja que la ruta al Carlit no hi és marcada. Als lavabos omplim les ampolles (aquests francesos són genials tenen unes aixetes preparades per poder-ho fer còmodament), i comencem ja a tirar cap a l'Hotel Bones Hores, punt de sortida.

Al cim del Carlit, 1.921 mts

La ressenya de la Berta i part dels Nohiha ens facilita el camí, fa uns anys la van fer ells, tot i que amb neu, res a veure!

Són les 9.15 quan enfilem el camí. Abnas d'arribar a l'hotel veiem el primer rètol: Pic Carlit 3:30h; Volta als llacs 2:30h. La primera hora és la mateixa ruta. Aquesta volta, la dels llacs, està marcada amb color taronja (groc, diu el noi d'informació). Després no en trobarem, de marques “oficials” que indiquin el camí a El Carlit però sí nombroses fites i alguna roca pinzellada de vermell.

Primers llacs: Comassa, Sec, Llat (de fet ens vam desviar per “error”), Llong. Un petit pont a l'estany de Vallel (10:28h) amb un rètol indicatiu marca la pujada al Pic, si gires a la dreta fas la volta a la resta de llacs (és el camí que agafarem de baixada).

Continuem l'enfilada, passem pel mig d'una tartera (sento parlar de tartera i em vénen unes esgarrifances terribles, tot pensant en el Pedra) no gaire complicada. Puja i baixa gent, no és una ruta solitària precisament: parelles, grups i joves sols. Molta canalla, també.

	Tartera de baixada del Carlit a la zona dels llacs

11:25h foto davant del Subirà Gelat, magnífic. No està completament glaçat tot i que és habitual que sí ho estigui. Anem pujant i guanyant alçada, la visió del Pic ens anima. De seguida comencen els trams on cal grimpar, però és força senzill. Una mica més, una mica més… ara ja, vora les 12h, sembla La Rambla. Ja hi som! Fem la creu (12.15h) i anem cap a la zona on trobem la caixa vermella on es guarda (en teoria) el llibre. Esmorzem i cap abaix! En 2 ¾ h som novament abaix, però aquest cop pel camí de l'esquerra, tot acabant la volta als llacs: Bailleul, Dougnes i Viver.

Són les 15:45h i ens mereixem un cervesa ben freda, la fem a l'aberg: Feina feta!

Núria Puntero