A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Tranquil Catllaràs
14-15 de març de 2009: per fi, sortida sense pluja
A la sortida anterior
A la sortida segŁent


Sovint programem sortides per l'anomenada que tenen. I també sovint, ens trobem que un maravellós indret se'ns ha convertit en una romeria de gent que ni deixa veure l'objecte de la nostra excursió. Res d'això passa si vas al Catllaràs. Nosaltres el posaríem a la llista de llocs especials, emocionants, els que et cautiven per la seva senzillesa, no per ser superlatius. I, sobre tot, el situaríem entre els lloc solitaris, silenciosos, els que et deixen respirar profundament i passar l'estona tranquil·lament amb els amics.

És la impressió que els NOHIHAQUIENSPARI que vam estar a mitjans de març al Catllaràs ens vam endur de la zona. Ja havíem estat abans, el maig de 2007, però més per la banda nord i no va ser el mateix.

Vam fer una ruta circular de dos dies. Molt tranquila, sense preses. A Vilada vam esmorzar. Passat el poble, a l'esquerra, cap a Sant Romà de la Clusa. Fins al trencall de Castell de l'Areny és asfaltat, després es converteix en una pista, llarga i no en gaire bon estat -estaven fent obres- El camí passa, enlairat, per un engorjat bastant profund, és el Pas de l'Escalell fet per les aigües del Rec del Clot. Al costat de l'ermita deixem els cotxes. També han rehabilitat una antiga masia i han instal·lat un alberg rural.

No tenim presa i això és nota. Mentre no es faci de nit, cap problema, tenim tot el dia per arribar al refugi Ardericó. El Lluís ha preparat una ruta només per nosaltres. Així arribem a una talaia, un gran prat asentat a sobre d'un penya-segat. Al nord el Pirineu nevat, a l'est la vall que acaba a Sant Jaume de Frontanyà i a l'oest, lluny, el Pedraforca, sempre imponent. Un penya-segat que no té nom als atles de geografia, però que et fa sentir, molt, molt petit. I a sota, una gran bauma.

 

 
  Una mica tard per sortir, però avui tot és tranquil·litat. Alberg de la Clusa
 
  Trobem les primeres clapes de neu
 
  I el Miquel, també a sobre del Cingle dels Rocs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



   
El Lluís a sobre del Cingle dels Rocs. Impressiona de veritat    


És lluny però igual d'imponent que quan ets just a sota

 

 

 

 

 


 

 

Rasos de Clarent a sobre del Cingle dels Rocs
Quin bon lloc per descansar i dinar

Piquem, dinem, xerrem. Una estoneta de calma sota el sol. També sentim, no cal amagar-ho, algunes queixes infantils. El camí canvia, ja no és una pista sinó un corriol estret. El paisatge es torna més dur, amb més desnivells, més boscos.

 
 
Seguim. S'han queixat una mica les tres princeses. L'Ignasi té paciència

Després d'una estona bastant planera, pugem al punt més alt de l'itinerari, el Puig Lluent. I aquí trobem les úniques persones a les que podrem saludar en tot el recorregut. Però ja marxaven, així que tenim tot el cim per a nosaltres sols. Jocs, rialles, fotos, gana, xocolata, sugus.....

  Tots al Puig Lluent
A punt de fer la croqueta
   
   
   
 
Un bosc de jardí, supernet
 
Som al Pla Fondo o de Cosp i enfilem la pista cap al refugi Ardericó
     

Si fins ara anàvem per la banda sur, ara baixem del cim més aviat pel nord. És mot més escarpat i, el primer tram, demana anar amb molta cura. No només pel desnivell, també per les clapes de neu que trobem -l'endemà no seran clapes, quasi faran falta els paraneus- El camí cap al refugi fa una petita volta. El pas per un bosc de pi supernet ens fascina. Aquí ja agafem la pista que ens porta al refugi. El grup es separa bastant. I les nenes (Cèlia, Maria i Marta) trobem una interessant però freda joguina, un gran bloc que gel que transporten a la seva manera.

Van trobar la manera de passar l'estona

El refugi Ardericó

 
Masia quasi sense rehabilitar  
 
Molt bon sopar i esmorzar  

No demanes luxe quan vas de refugi, no. No vols tenir bany exclusiu a l'habitació, no. Però vols una mica de cura en les coses, en els espais, en les habitacions. I no era només falta de manteniment, semblava que no havien acabat de fer la conversió de la masia en alberg i que no tenien pensat fer-ho. Per contra, el tracte i el menjar del refugi Ardericó van ser superbons. Un plat de pasta i un pollastre guisat es poden fer normals, bons o dolents. I aquests estaven boníssims. De l'esmorzar podem dir el mateix, salat i dolç, com ens agrada a nosaltres. En Kun i els seus ajudants et fan sentir a gust i, a més, són agraïts.

 
  L'interior del refugi podria estar més arreglat

Aquell dia hi havia una calçotada pels clients del refugi però no ens vam apuntar. ens va semblar massa cara i s'havia d'arribar massa d'hora i ja ho hem dit, era una sortida sense preses. Però vam aprendre una bona fórmula per fer els calçots, fer servir un vell matalàs.

 

Aquest refugi forma part del Grup d'Amics de la Ruta de l'Ermità. 5 refugis que s'han unit a l'estil de la travessa de Carros del Foc però pel Cadí menys conegut. En aquesta serra també hi ha la ruta Cavalls del Vent.

 

 

 
Impressionant nit d'estels al Catllaràs. Però no teníem telescopi

El Joc de la Pilota

 
La bona llum del mati ens convida a tastar-la  

Des del refugi hi ha algunes petites rutes senyalitzades. Nosaltres en vam seguir una d'elles per continuar el nostre camí. D'entrada, puja que maravella. Quedes just a sobre del refugi però 300 metres més amunt. Després s'inicia una suau baixada fins al Joc de la Pilota. En aquesta zona hi ha una mica de confusió amb els noms. El Joc de la Pilota és una zona relativament plana entre dos turons. Amb arbres inmensos, dos dels quals barren el pas. És una zona de cara nord i molt ombrívola on vam trobar molta neu. Allà vam fer una aturada. Alguns vam aprofitar per pujar (fent una petita grimpada) al Roc de la Mare de Deu (1.615 mts).

El nom del Joc de la Pilota deu el seu nom a que era el lloc que feien servir per jugar els enginyers anglesos de les mines que s'allotjaven al Xalet del Catllaràs.

 

 




 

 
   
 
Baixant del Roc del Joc, una petita grimpadeta  
 
  Arribem al Joc de la Pilota. Molts ho recordem del 2007

 
 
La neu ens va acompanyar quasi tot el diumenge




 

 

 



Durant molta estona ja no deixarem la neu de sota les nostres botes. Seguim el PR-52 en sentit oest fins arribar, al mateix temps, al Prat Gespador -avui tot blanc-, i a la pista que porta al Roc de la Lluna i al xalet del Catllaràs -de Gaudí- Just després de la font tornem a deixar la pista per enfilar, per un corriol la pujada fins al Pla del Catllaràs. Continua sent el PR-52. El lloc fa honor al seu nom amb la presència del Roc del Catllaràs -una mole enmig del pla-. Fantàstic, també tranquil (passen dos ciclistes mentre mengem) i amb un gran contrast de colors: fa sol, tot està verd, tot està nevat i el cel és blau.

 

Pla del Catllaràs

Aprofitem per menjar
 
 
Paisatge de postal
   

En aquest punt hem de canviar el camí que portàvem. Deixem d'anar cap a l'oest per fer-ho cap al sud. De seguida despareix la neu. Estem arribant al final de l'itinerari. Anem per una pista i s'ha de vigilar de tirar rierol avall per no fer tota la volta que fa la pista -no pensada per a caminants-

Arribem a Sant Romà de la Clusa per un camí diferent del que vam marxar el dia anterior. Ens mereixem una cerveseta i anem a l'alberg -696 59 72 10-. Veiem el goig que fa, comparat amb l'Ardericó. La Montse ens explica el molt que han treballat per rehabilitar la masia. També que estant ultimant un itinerari per fer caminant o en bici, entre tres allotjaments del Catllaràs -Sant Romà, Ardericó i Falgars-

Berta Solanas

Tornar a dalt

 

FITXA TÈCNICA

Volta pel Catllaràs, dissabte

EN COTXE:
Heu d'arribar a Vilada, Berguedà. I ho podeu fer des de la C-16 per Manresa i Berga o per la C-16 per Vic i Ripoll. Tant per un camí com per l'altre heu d'agafar després la carretera que conecta Ripoll i Berga, la C-26. A uns 6 kms de Berga hi ha Vilada. Per anar a Sant Romà de la Clusa heu d'agafar la carretera que surt abans d'arribar a Vilada venint de Ripoll. Just al trencall de Castell de l'Areny (dreta) surt a l'esquerra una pista que és la que heu de seguir fins a l'ermita.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Sant Romà de la Clusa
1.357 mts
12:30
Rasos de Clarent-Cingle dels Rocs
1.600 mts
13:25
55'
55'
243 mts
243 mts
Cingle i primer dinar
F. 14:15
50'
1:45'
Collada Fonda o de Puig Lluent
1.603 mts
15:05'
50'
2:35'
2 mts
245 mts
Puig Lluent
1.638 mts
15:20'
15'
2:50'
35 mts
280 mts
Descans i segon dinar
 
F. 15:50'
30'
3:20'
Pla Fondo o de Cosp
1.500 mts
16:15
25'
3:45'
-138 mts
-138 mts
Refugi Ardericó
1.350 mts
17:20
1:05'
4:50'
-150 mts
-288 mts
TOTAL ATURADES:   1:30 hores

ITINERARI

A PEU:
Des de Sant Romà de la Clusa sortim per la pista que passa per davant de l'alberg. És el GR-241 que seguim fins a arribar als Rasos de Clarent, un gran pla que acaba en un no menys gran penya-segat. El camí ara perd amplada per anar vorejant la forma de la muntanya. S'arriba al collet del Puig Lluent. Cap al nord sembla que surt un camí amb un fort pendent que baixaria directe a la pista cap al refugi però nosaltres anem una mica més cap a l'est fins a pujar el Puig Lluent. Baixem pel vessant nord encara cap a l'est fins al Pla Fondo. Trobem una pista i la seguim en sentit oest (al contrari del que veníem). Haurem de seguir la pista sense agafar els trencalls que surten a la dreta fins arribar al refugi d'Ardericó.

 

Volta pel Catllaràs, diumenge

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Refugi Ardericó
1.350 mts
9:00
Joc de la Pilota
1.570 mts
10:00
1:00'
1:00'
220 mts
220 mts
Descans
F. 10:10
10'
1:10'
Roc del Joc o de la Mare de Déu
1.615 mts
10:25
15'
1:25'
45 mts
245 mts
Descans i fotos
F. 10:35
10'
1:35'
Joc de la Pilota
1.638 mts
10:50
15'
1:50'
-45 mts
220 mts
Prat Gespedor
1.535 mts
11:20
30'
2:20'
-103 mts
-117 mts
Pla i Roc del Catllaràs
1.685 mts
12:15
55'
3:15'
150 mts
33 mts
Descans i dinar
 
F. 12:45
30'
3:45'
Sant Romà de la Clusa
1.357 mts
13:45
1:00'
4:45'
-328 mts
-295 mts
TOTAL ATURADES:   50 minuts

ITINERARI

A PEU:
Sortim del refugi Ardericó seguint les marques que indiquen cap als miradors. Ens pujaran al rocam que hi ha darrera el refugi. La pujada és molt dreta, sense descans. Un cop a dalt seguim (només amb plàstics a les branques dels arbres (març 09) cap al nord fins arribar al Joc de la Pilota. Girem una mica a la dreta i passem per sobre de dos grans arbres tirats a terra. Uns metres més endevant, a l'esquerra surt el camí que puja al Roc del Joc. Primer per un pendent arbrós i després, quan sembla que vas al buit, cap a la dreta una grimpada et posa al cim. Baixem pel mateix camí i agafem el PR C-52 en sentit oest fins a trobar la pista. Haurem arribat al Prat Gespedor, amb font. Seguim de nou cap a l'oest i de nou deixem la pista per seguir a l'esquerra pel GR fins al Pla del Catllaràs (amb el Roc del Catllaràs al mig). Darrera el Roc surt una pista en sentit oest i una altra en sentit sud. Agafem aquesta última. S'ha d'estar atent per no caminar de més. En el moment que la pista creua el torrent hem de tirar recte avall per no fer tota la volta que fa el camí. Una estona més tard tornarem a trobar la pista. Ara no l'hem de deixar fins arribar a Sant Romà de la Clusa.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA
(240 kb)

Tornar a dalt
Anar a l'inici