Sense presa, però amb ganes que les bicis deixin d'estar a sobre dels cotxes agafem l'AP-7 cap a València. Dormíem a Albuixec, a l'Horta Nord però abans vam voler aprofitar el dia de sol que feia per fer una volteta pel Marjal del Moro. El Lluís va muntar una petita ruta que ens va portar per zones d'horta, fàbriques abandonades, estanys, miradors, la platja. Fins i tot vam trobar un geocaching. Des de Rafelbunyol i seguint d'entrada la Via Verda de la Xurra, gairebé vam arribar a Sagunt i després, en bici, fins Albuixec. Tots excepte el Miquel i jo que portàvem els cotxes. Pots baixar-te el track de ruta clicant aquí

Casa Matilde era super gran i estava molt bé, però també era molt cara. Vam guardar les bicis al pati i un cop repartides les habitacions, a sopar.

Divendres Sant la cosa va ser pitjor. A Albuixec no plovia però a mida que ens enfilàvem cap a la muntanya, el cel era cada cop més negre. Havíem quedat a Algímia amb l'empresa -Hardacho- que ens pujaria les bicis i amb el taxista que ens pujaria a nosaltres fins a Barracas, fins on havíem de començar la ruta de la Via Verde de Ojos Negros -la part que passa per terres de Castelló-. Allà ja plovia, i feia fred. Abans de sortir vam aprofitar per comprar pantalons de xandall i sudaderes, estaven molt bé de preu, era com un oulet. No podem dir que fos fantàstic, però ho vam passar bé. Plovent gairebé des de la sortida a l'arribada. En un moment determinat, quan passàvem a prop de Navajas, la Pilar, les 4 nenes i jo, vam plegar i vam decidir anar a buscar el tren. El Lluís i el Miquel van seguir i la pluja que els va caure i el fangueix per on van passar, va ser de campionat. Si cliqueu aquí podreu baixar-vos el track.

Al tornar a l'Horta, ja no plovia, es posava el sol. I vam fer una ruta en cotxe per diversos pobles i zones agrícoles que ens va agradar molt.

L'endemà, dissabte, era el dia de València. Pluja i fred per visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències. L'Oceanogràfic bé. Al museu general ja no ens va donar temps. Arquitectura realment espectacular, a la tarda va sortir el sol.

Diumenge tornàvem a Barcelona però podiem estar a la casa fins que vulguéssim. Així que al matí vam anar a l'Albufera. Tornava a fer sol, però s'ha d'anar més d'hora per no trobar tots els valencians que van a passar el dia: taules, cadires, neveres..... De tota manera, val la pena la visita.

A dinar, vam anar a un restaurant que tothom ens havia recomanat: la Barraca Montoliu. Érem els únics turistes, tota la resta de la gent eren de la zona. Primer vermut a fora. Tots iguals, cacahuets amb closca i cervesa de litre. Quan la mestressa ho diu, tots a dins. També tot els menús iguals (ells decideixen que uns per les nenes i uns altre pels adults): pica-pica i paella. Postres també de la zona. I tot això, nosaltres sense saber-ho. Aventura gastronòmica.

Berta Solanas

Sort vam tenir de l'escaleta per baixar les bicis	Primers problemes, el papa ho arregla tot

Séquia de l'Horta valenciana, tot pla	Les mames, la Pilar i la Berta

El Marjal del Moro, l'estany que dóna nom a la zona. Al fons les fàbriques de Sagunt	Una de les aus de la zona

Sortida de la sèquia al mar, retenció de residus sòlids

Hem arribat a la platja. Molt solitari	Cases de Puçol. Final del trajecte d'anada. Humil poblet de mariners i d'estiueig quasi abandonat

Busquem i trobem un geocaching sota una passarela	Un tuper, l'obrim. Curiositat. La Irene deixa un dibuix

CASA MATILDE, A ALBUIXEC

El pati estava cobert i tancat. Hi havia espai per a tot

Era la segona cuina, instal·lada al pati. Aquí, amb una gran taula, esmorzàvem i sopàvem

VIA VERDE DE OJOS NEGROS, tram valencià

Nosaltres vam fer el tram entre Barracas i Algímia. Per si aneu en tren, a Algímia hi ha tres estacions. Una del tren miner -lluny del poble i, evidentment fora de servei- i dues de la Renfe. I s'ha d'anar en compte perquè la de la Renfe més anunciada (als afores del poble i al costat de l'autovia) està fora de servei des de fa molt anys tot i que els rètols encara existeixen. La que funciona està a dins del poble al final dels carrers Picayo o Francisco Torres. Més d'un ha perdut el tren a l'equivocar-se d'estació. Si cliques aquí et podràs baixar el track

Comença la ruta amb pluja, poqueta de moment

No veiem res del paisatge, ni el que tenim més a prop

Una petita cabana ens permet resguardar-nos una mica. Calen "branquillons" per fer una mica de foc

Dos constants del viatge. Estacions abandonades i túnels, si, amb llum.

Arribem a Navajas. S'atura la pluja. Aquí dinem. Tenen un bon exemplar d'arquitectura "mudéjar".

De nou ens ataca, i fort, la pluja. Sort del túnel de l'autovia.

Elles, les més belles. La Rut i la Irene

L'HORTA NORD DE VALÈNCIA: Alboraia, Meliana, Albalat dels Sorells, Roca, Foios....

Cultius d'horta, palmeres i cases.

Es posa el sol en un dia molt ennuvolat

Bona llum per a les fotos després de ploure

El Miquel fa art

Aquesta casa és a dins mateix de València. Al costat de la Ciutat de les Arts i les Ciències

Quant temps li queda de vida a l'horta de València?

EL MUSEU DE LES ARTS I LES CIÈNCIES DE VALÈNCIA

Entrada al Oceanogràfic

Bonics exemplars d'aus

Els dofins són els reis

Ara quiets

Ara saltant. Sempre esperant el premi

Blanc, espaiós, espectacular

L'auditori i el pont que conecta amb la resta de la ciutat

L'hivernacle

La influència de Gaudí no és menyspreable

L'ALBUFERA

Relax i activitat a l'Albufera

Una resclosa que manté tancada la llacuna de El Palmar	La zona no cultivada ni urbanitzada de l'Albufera està plena de camins per passejar

Llac d'en Pujol	Zones de dunes entre el mar i el llac d'en Pujol
Sembla que no hi ha ningú, però era a rebossar. Especialment en les zones arbrades

Llac de l'Albufera, la llacuna grossa