A les flors d'aquesta sortida
A la fitxa tècnica
Per la vall d'Olzinelles
22 d'abril de 2012: matinal perfecta per nens petits i avis
A la sortida anterior
A la sortida segŁent

És evident que la Vall d'Olzinelles, al Montnegre -Vallès Oriental- no és la vuitena maravella del món, però no es pot negar que té el seu encant: a prop de Barcelona (perdoneu si sóc centralista, però aquí vivim molt dels que sortim a gaudir de la natura), silenciosa, tranquil·la, amb flora diversa -flors i arbres monumentals, amb vestigis d'altres èpoques com el Pou de Glaç o el Forn de Pega, amb una distància i un recorregut aptes per a nens petits i per a gent gran. Vaja, una bonica sortida familiar per un dia que no sapigueu què fer.

A més, té l'atractiu que n'està plena de geocachings i això, per a les criatures, és un alicient més per a no avorrir-se i voler tornar a sortir. És aquesta última una dada a tenir en compte quan mireu el temps que vam estar: 5 hores. La majoria van ser buscant el geocachings (ho podríem traduir com a tresors amagats, i no els vam trobar tots) i mirant els arbres o els altres elements que trobes en el recorregut. Els geocachings són recipients tancats que es deixen amagats en punts determinats i que s'han de buscar i trobar amb ajuda d'alguna pista. Un cop trobat es pot agafar alguna cosa de les que hi ha amb la condició que en deixeu una altra. Per saber els punts, s'ha de consultar la pàgina web de GEOCACHING i registrar-te. Si n'agafeu i deixeu coses s'ha de notificar per actualitzar la pàgina. També podeu fer el vostre propi recorregut de geocachings amagant coses i penjan-t'ho per a que tothom les busqui.

Aquesta sortida la vam fer el Lluís, la Rut (feia temps que no venia), la Meritxell, el Pau i la Berta. El dia amenaçava pluja però no vam fer gaire cas de la grissó del cel. De fet, ens vam mullar a l'inici de la ruta, després va parar i fins i tot, a estones, va sortir el sol.

Tot el camí n'està ple de cartells indicadors amb explicacions dels elements d'interès de la ruta, que segueix el sender local SL-C-79. D'aquest recorregut hi ha una ressenya a Wikiloc i una altra al bloc de Ambotes. Jo us explicaré la nostra experiència amb un recull de fotografies i, a banda, amb la pàgina de les flors que vam trobar.


 
Can Draper  
Aquí comença la nostra ruta. És una important casa pairal, molt més maca per la banda que dóna al sud però està una mica enfonsada i no surt bé a la foto.

 
 
Consells de Can Draper  
No posa la data però el consell és plenament vigent.

 
Tornar a dalt
Pau i Txell a Can Draper  
Els ànims són perfectes. No ens espanta ni la pluja ni els 10 kms que tenim per endavant.

 
 
Camí del Pou de Glaç  
Tot el camí d'anada d'aquesta ruta segueix el Torrent d'Olzinelles. Per fer elprimer tram es pot anar per una pista més ampla o per un camí més estret. Nosaltres agafem la segona opció que ens porta més de dret al Pou.

 
Tornar a dalt
Pou de glaç de Can Draper  
Data de 1771. La seva alçada és de 12 mts, més de la mitat excavades al terra. Per continuar l'itinerari hem de tornar a la pista principal. El "caché" que hi ha amagat a la vora és fàcil de trobar.  
   
 
Pollancrera, el sol s'escola fins al camí  
I seguim la pista fins a travessar la carretera, la BV-5112, que va de Sant Celoni a Olzinelles. La pista segueix i trobem aquesta pollancrera que ens escorta mentre la travessem.  
   
Tornar a dalt
Rescloses de la Riera d'Olzinelles  
Comencem a trobar moltes rescloses. En temps, quan la zona estava molt més habitada i molt més aprofitada agrícolament, aquestes rescloses servien per controlar més la quantitat d'aigua disponible a través de basses i recs.  
   
 
Bona posició per cordar botes?
 
   
Tornar a dalt
S'havia de passar per la resclosa per anar a buscar un dels "caches" del recorregut. Aquest sí que el van trobar.  
   
 
I tornem a la pista.  
   
Tornar a dalt
Pollancre d'Olzinelles  
Són 26 mts d'alçada i quasi 3 de perímetre. Després d'aquest arbre monumental, comença una zona no gaire maca, sense arbres. No és durant massa estona i tornem a entrar en una àrea semiboscosa. Aquí trobem la Font i les Basses de la Pega, on hi ha un "caché" que ells busquen mentre jo segueixo fins a el Forn de la Pega de Can Valls. En aquesta zona també es troba l'Alzina de la Pega: 3,5 mts de diàmetre i més de 35 mts d'alçada.  
   
 
Forn de Pega de Can Valls  
Per arribar-hi s'ha de travessar de nou la carretera i entrar lleugerament al camí de Can Valls. El primer tram és de lliure accés per a poder veure els forns. Un d'ells està quasi intacte. Es tracte de 3 grans recipients de ceràmica de forma oval que la tradició data dels segles IX o X. En ells es feia la pega, una substància viscosa i fosca que s'obtenia de la cocció lenta de soques de pins i alzines. Es feia servir com a combustible per a l'enllumenat públic i també per a impermeabilitzar embarcacions o botes de vi. Travessem de nou la carretera i continuem per la pista per la que veníem. A estones, el camí es torna corriol i finalment arribem a la rectoria d'Olzinelles.  
   
 
Rectoria de Sant Esteve d'Olzinelles  
Passem per la Font del Rector just abans d'arribar a la rectoria, un conjunt format per l'església, el cementiri i la rectoria pròpiament dita. L'aspecte actual és del segle XVI però l'església està documentada al segle XI.  
   
Tornar a dalt
El caché de la rectoria se'ns resisteix  
La teoria diu que aquí havia d'haver-ne un però som incapaços de trobar-lo. Així que descansem una estona abans de continuar el camí.  
   
 
No tinc paraules per a tanta ganyota
 
     
Tornar a dalt
La pista ens porta a la carretera de nou. Hem de fer un petit tram vigilant els pocs cotxes que passen. A l'esquerra veiem diverses basses -que no semblen gaire operatives- i girem a l'esquerra per començar el camí de tornada. En aquest tram és quan fem tot el desnivell del dia, que tampoc és gaire.  
   
Plataners gegants i cedre monumental -dreta-
Un cop deixada la carretera, travessem la riera i girem a l'esquerra. Seguim la pista i trobem nous exemplars d'arbres monumentals: primer el Roure del Quintà, després els plataners de la foto de l'esquerra (compareu-los amb la mida de la Rut i la Txell) i, més tard, el Cedre de Can Valls (dreta). Abans de trobar el cedre, passem per la bassa de l'Aranyal. La pista ens porta al Pla de les Mines, seguim la pista recte i, poc després, començen un parell o tres de rampes fortes, fins a la cruïlla dels Quatre Camins. Deixem a la dreta el camí cap a la serra dels Bocs -indicació-. Més endevant trobem un altre trencall als Bocs que tampoc l'hem d'agafar.
   
 
Trobem un altre "caché", vaja, ells dos el troben.  
   
Tornar a dalt
Hora de dinar, just quan comencem la baixada  
Tots tenim gana i passem una bona estona. Parem just després de la segona desviació als Bocs que tampoc hem d'agafar.  
   
 
Suro tallat i esperant ser recollit  
Tot l'itinerari que hem fet n'està ple d'alzines sureres. Aquí exploten aquesta riquesa natural.  
   
Tornar a dalt
Avellaner i ganes de xou  
Sessió de fotos amb la Rut, uns artistes  
   
 
Vall d'Olzinelles  
Després de dinar, la pista és una baixada contínua. De seguida trobem el Sot de la Remor que ens acompanyarà fins a la vall d'Olzinelles. De fet, la riera de la Remor mor a la d'Olzinelles. Des de l'altra banda la vall es veu molt maca.  
   
Tornar a dalt
FITXA TÈCNICA

Vall d'Olzinelles

EN COTXE:
El cotxe el deixem en una petita zona d'aparcament al davant de Can Draper -Sant Celoni-. Per arribar-hi cal anar fins a Sant Celoni, per l'AP-7 (peatge), per la C-35 (carretera BCN-Girona per l'interior), per la C-61 si veniu del Maresme o per la BV-5301 si ho feu des del Monseny i des de Seva.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Can Draper
140 mts
10:25
Pou de Glaç
156 mts
10:45
20'
20'
16 mts
16 mts
Pollancre d'Olzinelles
196 mts
12:00
1:15'
1:35'
40 mts
56 mts
Forn de la Pega
213 mts
12:25
25'
2:00'
17 mts
73 mts
Rectoria d'Olzinelles
245 mts
12:40
15'
2:15'
32 mts
105 mts
Descans i búsqueda "caché"
F. 12:50
10'
2:25'
Quatre Camins
295 mts
13:45
50'
3:15'
50 mts
155 mts
Dinar
315 mts
13:50
10'
3:25'
20 mts
-175 mts
Dinar
 
F. 14:30
40'
4:05'
Can Draper
140 mts
15:30
1:00'
4:05'
-175 mts
----
TOTAL ATURADES:   50' més les que fem per buscar els "cachés" o mirar els arbres.
DISTÀNCIA: 10,4 Kms

ITINERARI

A PEU:
Sortim de Can Draper pel camí que va per la dreta de l'alzina monumental (tornarem pel de l'esquerra). En menys de 15 minuts arribem a una cruïlla. Podem anar tant pel que segueix recte -més directes al Pou de Glaç- com pel de l'esquerra -per la pista més gran. El Pou de Glaç és a tocar. Per continuar la ruta hem de tornar a la pista principal, no s'ha de seguir per un camí que s'estreny i inicia una lleugera pujada. La pista ens porta a travessar la carretera i segueix fins al Pollancre d'Olzinelles deixant a banda i banda alguns camins menys importants. Amb aquesta tònica arribarem a la zona d'influència de la masia de Can Valls -font, basses, forn, etc- Seguim deixant a la nostra esquerra la carretera d'Olzinelles fins a la Rectoria passant per la Font del Rector. Després fem cap a la carretera i la seguim cap a Olzinelles uns 100 mts per girar a l'esquerra i travessar la riera. Trobem una pista que agafem cap a l'esquerra. Deixem a l'esquerra els camins/pistes que porten a Can Valls i veiem el Cedre monumental. Ens trobem a la zona de l'Aranyal. La pista inicia lleugeres pujades fins al Pla de les Mines, nosaltres hem de seguir recte, no agafar el trencall a la dreta, fins als Quatre Camins. Aquí hi ha el desviament -indicat- per anar a la Serra dels Bocs i al Turó del Cadastre (per si voleu fer-hi cap). Nosaltres seguim recte i tampoc agafem el nou desviament als Bocs sinó que girem a l'esquerra. Aquí s'inicia la baixada, bastant més directa que la pujada que hem fet, fins a Can Draper. Trobem el Sot de la Remor, riera que mor a la Riera d'Olzinelles i arribem a la casa caminant paral·lels a la riera.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA  (179 kb)

Tornar a dalt
Anar a l'inici