Vora el Pedrapicada
21 de febrer de 2015: una ventada com mai l'havíem patit
A la sortida anterior
A la sortida següent

Era aquest l'únic cap de setmana de la temporada que la Marta no tenia partit i no vam dubtar ni un moment a decidir que sortíem. Ella i el Lluís a esquiar, primer dia de tot l'hivern i la Berta a fer una caminada per la muntanya. També van venir la Cèlia, que va esquiar, i els seus pares, que van venir a caminar amb mi.

Vam escollir La Molina per esquiar i per caminar, un passeig des del coll de la Creueta, tirant cap a l'oest, cap al Pedrapicada. Ja no vam sortir gaire d'hora de Barcelona i vam parar a esmorzar a Ribes de Freser. Així que, un cop posats els esquis, comprats els forfaits, i deixats els esquiadors a peu de pista, eren cap a les 12 que començàvem a caminar. Per tant, era un passeig, no hi havia temps per més.

Comencem la ruta amb tranquil·litat, pujant i baixant turonets, amb fred i molts núvols sense gens de neu. Tranquils, però havent de salvar barranqueres amb les que no comptàvem. Com que anàvem bé, decidir tirar fins al que sembla un cim més alt precedit per un bosquet en el que sí que trobem neu. Comença a bufar el vent, un vent que s'endú els núvols i deixar veure el Puigmal i l'olla de Núria. Quan arribem a dalt, el vent té molta més força. Un té calent i uns fruits secs amb mandarina ens refan. Però no podem estar gaire temps, són les tres de la tarda i ni hem dinat ni tenim dinar.

Comença la baixada. Anem seguint les tanques de filferro que hi ha pels animals per no fer les grans voltes que hem fet a la pujada i intentem anar per on ens sembla que bufarà menys el vent. No l'encertem gaire. El pitjor és quan ja estam a prop de la carretera i només ens falta salvar l'últim turonet i la baixada final. Fa tant de vent que no ens deixa anar per on volem, ni baixar pel camí més directe. Una volteta més i sóm abaix. Però hem patit, i molt, com pogues vegades. I sort que no ha pujat la boira. Continuava el cel blau.

A la carretera ens esperen els esquiadors (el Lluís, la Marta i la Cèlia)

Berta Solanas



Tornar a dalt
Anar a l'inici