Petita caminada que es pot fer des de Clavijo -més descansada- o des de Ribafrecha -molt més desnivell- en el valle de Leza. Nosaltres estàvem allotjats a Clavijo, així que no hi havia opció. El monestir de San Prudencio sorgeix al segle X per repoblar les terres de Leza després de recuperar la zona del poder musulmà. Es creu que en aquest lloc va viure, com anacoreta, Sant Prudenci, abans de ser bisbe de Tarazona. Els primers anys van ser inestables per la seva situació fronterera i és abandonat en alguns moments. Al segle XII s'acull a l'ordre del Cister, d'aquella època són les restes encara visibles de l'església. Però és al segle XVII quan arriba al seu màxim esplendor amb una vintena de monjos. Amb la desamortització de Mendizabal, 1835, es abandonat definitivament i els mobles del monestir són repartits en diferents esglésies i convents.

Es pot deduir la importància que va tenir per la mida de les construccions, ara reduïdes a parets semiderruïdes. El cenobi descansa protegit dels vents pel Monte Laturce. Recorda a un vell i fantasmagòric vaixell encallat sobre el costat de babor, sobre el penyasegats vermells de la Peña Aguda. El lloc on està ubicat, és espectacular, ni un pam pla.

Ben bé no se sap com aguanten els murs, semiinclinats, cansats de tants anys d'espera i desídia. Tampoc ara ni ha cap projecte de rehabilitació. Tot i això, resulta fascinant passejar per aquelles restes. No feia bon dia, vull dir que no feia sol. Plovia, feia vent i encara resultava més enigmàtic i fantasmal. Des del cotxe al monestir vam trigar 25 minuts i vam estar 40 donant-hi voltes entre les pedres.

El monestir es troba dins de la reserva de la Biosfera de les Valls de Leza, Jubera, Cidacos i Alhama. Només s'hi pot accedir caminant i un cartell adverteix que es troba en estat ruinós i que és un lloc perillós.


Si hi aneu per la zona, no deixeu de visitar el castell de Clavijo, imponent sobre un turó a sobre del poble.