Segona setmana seguida que fem una riera. Aquesta és molt diferent de la de Carme. La de Riells és molt més petita, hi ha molta vegetació (quasi és la selva) i té molta més aigua. Ara bé, les dues porten aigua molt clara.
Ens endinsem en una zona del Parc Natural del Montseny força desconeguda per nosaltres. Segur que a l'estiu hi ha molta més gent però aquest diumenge de setembre, vem trobar ben poca. Millor.
El camí surt de l'abadia de Sant Martí de Riells del Montseny, el núcli originari del municipi de Riells i Viabrea (vía/camí a Breda, el poble del costat). I el que fa és seguir el curs de la riera de Riells amb algunes cascadetes i tolls on -segons el temps, seria possible banyar-s'hi. Té alguns punts claus, com el Clot de l'Infern i el Grog Negre, que, com molts altres també te la seva llegenda.
Primer vas per una pista (pots fer "incursions" a dreta i esquerra per a veure la riera) i després ja agafes el camí que va al costat de l'aigua. Després de passar per primera vegada la riera per uns troncs nosaltres no vam tenir clar el camí i vam pujar vessant amunt fins arribar a una pista. Però el camí correcte seguia amunt i va ser el que va agafar una família a la que vam trobar després. Nosaltres, després d'haver estat al Gorg Negre, feiem el camí de la riera de baixada per passar pel tram central de la riera; ells ho acabaven de fer. Estaven molt esverats perquè just després passar el tram més estret i espectacular havia caigut una roca de grans dimensions que va deixar molt inestable el terreny i va bloquejar el pas per la riera.
Vam recular nosaltres també indicant-los com s'hi arribava a la pista per tornar a l'abadia on teníem tots els cotxes. Ja més tranquils (sobre tot el nen i la nena) vam explicar a la informadora del parc el que havia passat per tal que ho transmetés a la direcció del parc i prenguessin les mesures oportunes.
Malgrat l'ensurt de la pedra, aquesta excursió, si es pot seguir fent, és maquíssima, vas passant el riu de banda a banda i les cascadetes, tot i que petites, tenen un gran encant.
Vam acabar dinant al restaurant Bell-lloc, al darrera de l'Abadia. Prou bé. També és hostal
|
