Com és habitual en els últims mesos, decidim la sortida la nit anterior. Que no sigui massa lluny de Barcelona, que no hi hagi massa desnivell, que no hi hagi massa gent... El Rocallarga va ser el cim escollit, per les vistes i per les altres raons que tot just acabo d'explicar. Potser massa a prop, massa a prop no hi era, però...
A Tavertet feia molt anys anys que no havíem estat, més que els que té aquesta web. A l'anar arribant anàvem recordant els llocs on havíem estat per la zona: la Foradada, la riera de les Gorgues, el salt del Molí Bernat o el Salt de Sallent. Això feia massa temps.
A Tavertet han muntat un aparcament a l'entrada del poble per no colapsar els carrerons empedrats i polits -les autocaravanes tenen un aparcament propi (10€/dia amb servei de llum i aigua) al costat de la piscina municipal i d'una zona d'esbarjo- Però nosaltres volem deixar el cotxe al Mirador del Cingle, al costat de la casa rural L'Avenc, així que ens van deixar passar amb l'advertiment de no aparcar dins de Tavertet (per si l'havíem enganyat).
Són 3 kms de camí asfaltat que algunes ressenyes fan caminant però que no tenen massa sentit. L'únic atractiu és un pla amb tres alzines centenàries que trobes en l'itinerari. Ja no més sortir del poble veiem la boira que hi ha sobre l'embassament de Sau i mentre esmorzem veiem com puja la boira. Ens amoïna que les vistes que ens prometiem no siguin les que veurem.
Decidim fer una combinació dels dos tracks que el Lluís s'ha baixat perquè un d'ells ja adverteix que el camí entre les tombes antropomòrfiques és complicat (per poc clar). El nostre itinerari va ser:
.
Mirador del Cingle: deixem el cotxe
.
Mirador del Silenci: ample sortint amb vistes sobre Sau, Rupit-Pruit i Sant Joan de Fàbregues. Tornem per la vora del penyasegat, comença a sortir el sol i es comença a esvair la boira.
. Rajols. Petit nucli des del que pots arribar a Rupit tot i el 15% de pendent de la pista encimentada. Indicacions per a pujar al coll de Rajols. Indicacions: un caminet et porta a la pista que puja al coll (s'ha de passar per sobre de la tanca amb dos graons de fusta ja preparats. A l'alçada del dipòsit d'aigua surt una pista a la dreta que NO hem d'agafar)
. Coll de Rajols. Ample coll que vam trobar ple de vaques. A la dreta aniríem cap al Grau del Perer i Cantonigrós. Més o menys recte i en pla cap al Torrent de l'Avellanosa i Monteis passant per les tombes antropomòrfiques i cap a l'esquerra cap a La Rocallarga
. Tombes antropomòrfiques. Molt interessants, són del tipus "Olèdrola", enterraments excavats a la roca. Aquí també van aprofitar les formes i passadissos que formen les roques per a fer enterraments col·lectius (ara en diríem fossa comuna). Aquestes fosses, anomenades de l'Avenc, daten de l'Edat Mitjans (de l'any 800 al 988) tot i que a la finca on estan se n'han trobat vestigis del Neolític (de 5.500 anys abans de Crist). Un dels tracks que teníem hi passava i el vam seguir però era tot ple d'esbarzers. La tornada al coll la vam fer per un ample camí sense problemes. Per agafar-ho d'anada (això no està al track que us podeu baixar) quan arribeu al Coll de Rajols tireu més o menys en la direcció que portàveu, passeu la tanca dels animals i gireu a la dreta tot anant avall per un espai que els arbres van tancant. En 5 minuts arribareu a les tombes.
. Bauma de Cortils. De nou al coll seguim cap a l'est (seria ara cap a la dreta). Només hem de seguir el camí, pujareu lleugerament fins al Puig de Cortils (1.196 mts) i poc després trobareu la Bauma de Cortils, gran, maca. Està indicada.
. Mirador. Hem estat força estona sense tenir vistes i ara ja ho podem veure tot, magnífic, ha valgut la pena la caminada.
. Rocallarga. Seguim i una mica més a l'esquerra trobem el Rocallarga. És el final de la llarga llastra i la que té el vèrtex geodèsic. Estem just a sobre d'on tenim el cotxe i veiem tot el sortint del Mirador del Silenci per on hem passat abans.
. Roques i arbres. Baixem del Rocallarga i al continuar caminant cap a l'esquerra veiem unes petites llastres (comparades amb el Rocallarga) que formen un paisatge que podríem qualificar de tètric, sembla que s'hagi fet de nit. I, entremig, un faig inmens que semblen tres i que lluita com ningú per buscar la llum del sol.
. Puig de la Creu. Seguim l'ara ample camí fins a una enorme fita que ens indica el camí de baixada. D'entrada per un torrent i després ja per una pista-camí. A l'esquerra ens quedarà el Puig de la Creu (1.138 mts) per si el volem fer. Aquí hi ha un petit aerogenerador que entenem que és de la casa rural L'Avenc. La pista -en molt mal estat- baixa bastant directa fins l'Avenc
. Masia L'Avenc. Impressionant, no barata, és clar. És un edifici notable del Gòtic Rural Català i té la categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional. Les primeres edificacions són del segle XIII i la part nova del 1.559. Va ser habitada fins a mitat del segle XX i ara és un espectacular allotjament rural en un espai també espectacular. Molt ben rehabilitada. Tot i així, vam veure una nova construcció de ciment -tipus solarium- i força moviment de terres que no quadra amb la resta del conjunt.
De tornada a Tavertet vam dinar al restaurant Can Miquel. Prou bó, brasa bàsicament. I per acabar el dia, una volteta pel poble -església inclosa- fins al penyasegat. Allà, un grup de nois i noies pràcticaven equilibris sobre cordes penjades al buit. Impressionava.
Berta Solanas
|
