Directes de Barcelona a la ferrada. Feia més de dos anys que no ens pujàvem a cap, des que a la de la Cala del Molí (Sant Feliu de Guixols) vaig tenir una petita caiguda que va agreujar els meus problemes de genoll. Però ganes hi havia. I aquesta tenia categoria de K1-K2 (segons on ho miressis) i ens, m'hi vaig atrevir.
Val a dir que la Ferrada completa té dues parts: la dels 3 ponts tibetans i la resta.
A la primera part hi ha dos moments de certa dificultat, i sempre segons el nostre parer, no seria apta per a criatures ni d'iniciació. Jo faig 1,50 metres d'alçada i em costava arribar a les grapes i a canviar els mosquetons. Són, la sortida del primer pont (les dues o tres primeres grapes) i les que hi ha abans de l'entrada al segon pont. Segons la web del Deandar aquest tram es pot evitar. En altres, com la de Turismo Somontano, no ho especifica.
Un cop passat el tercer pont, és molt i molt fàcil. I aquí si que la veiem clarament d'iniciació i per anar amb petits. És vertical però les grapes estan prou juntes, i, a més, hi ha trams amb cadenes i la roca és bona per ajudar-se i aprendre a combinar totes les maneres de progressar.
Ponts i ferrada, en una hora la tens feta. Comptant l'aproximació una hora i mitja.
Berta Solanas |
