Al maig vam estar al Comanegra, però el Pastuira és més Pirineu, i que ningú no se m'enfadi. I això que és pot dir que és un pic de vaques, no com el Gra de Fajol, que ja l'havien fet altres vegades.
Pensant que faria molta calor ens vam aixecar molt d'hora i a les 8:40 ja érem a la curva d'on surt el camí al refugi d'Ulldeter (una mica més tard i no trobem lloc). Però no, no feia calor. I menys quan vam arribar al coll de la Marrana, feia molt fred i molt de vent. I ens havíem deixat els guants a casa. Imperdonable per a dues persones experimentades com nosaltres.
La ruta té com tres parts diferenciades. Fins al refugi vas per bosc, del refugi al coll de la marrana la vall d'obre i el desnivell és important i la resta vas carenejant i/o esquivant els 4-5 piquets que et trobes fins al Pastuira. Cap complicació, però si una mica llarg.
En el camí al refugi trobem diversos indicadors i tanques tèxtils per evitar que ens sortim del sender. Estan rehabilitant i plantant vegetació a les zones més degradades pel pas d'excursionistes.
Berta Solanas |
