Ens han deixat sortir per Nadal si anàvem a una segona residència o si teníem una reserva en un hotel o en un apartament. Nosaltres hem escollit descobrir el Lluçanès, que té molt per oferir, que lluita per convertir-se en una nova comarca tot i que encara està lluny d'aconseguir-ho. Seran 3 nits, 4 dies en que ens mourem entre el Lluçanès i el Moianès, pq l'apartament l'hem trobat a l'Estany, un poble amb molta història -cal visitar el Monestir de Santa Maria de l'Estany- i en el que ja havíem fet una excursió fa uns mesos.
La de la Riera de Sorreigs és l'excursió grossa d'aquests dies. Què altres coses hem fet: visita a les restes del poblat romà de Puig Ciutat, a prop d'Oristà, visita a Sant Feliu Sasserra (capital de l'antiga sotsvegueria del Lluçanès) on ens van passar un vídeo amb la seva història, visita al monestir de Santa Maria de Lluçà (on trobareu un guia molt entusiasta del lloc), passeig pel safareig i fonts de Prats de Lluçanès, visita a les coves de Toll de Moià i al museu de la localitat i pujada al Puig de la Caritat, al mateix Estany.
Fa fred quan ens aixequem tot i que no ha glaçat massa aquesta nit per què la carretera està neta. La circular que farem comença al municipi de Santa Cecília de Voltregà (seguirem la ruta de Wikiloc excepte en el tram que va al mirador superior de la cascada del Gorg Negre). El primer objectiu és pujar a l'ermita de Santa Perpètua, el punt més alt del recorregut i en el que trobem més gent (unes 8 persones) ja que a la resta de la volta anem pràcticament sols. En l'estona d'esmorzar una mica, puja la boira i ens deixa sense veure res de la plana de Vic.
La baixada és llarga fins a trobar la riera de Sorreigs que seguirem, primer per una pista i després arran d'aigua fins a la font del Gorg Blau i a la cascada del Gorg Negre. Ens agraden molt, tot i que al Negre, l'aigua no està neta. Per fer la tornada diferent ens hem d'enfilar muntanya amunt fins a trobar una pista que ens portarà de nou a la riera i a unes grans granges de porcs. El tros que queda tant aviat va lluny com a prop de l'aigua, però la riera continua formant bonics raons amb la roca que ha polit al llarg dels segles.
Berta Solanas |