ITINERARI A PEU:
Estem just a sota del castell. Del mateix aparcament (també hi ha uns lavabos i una zona de pic-nic) surt un camí/pista cap amunt que puja vorejant la mole de la muntanya del castell per l'esquerra. Hem d'arribar al coll de la Creu de Santa Caterina que separa el Turó on hi ha el castell del cim del Puig Rodó (268 mts)
La pista es transforma en camí pedregós que puja fort fent esses. Es passa per 3 mini ermites (alguna d'elles ara és un cagadero) fins al coll. Girem a la dreta i el camí, en pujada sense treva però fent ziga-zagues, ens porta fins a l'entrada del castell.
Del castell només en queden les parets, molt restaurades, i les torres de vigia. Però té la gràcia que està obert i que pots pujar al camí de ronda superior, amb vistes tant cap nord a la badia de Roses, a l'est l'Estartit a les Medes com cap al sud a les Gavarres. Al nordoest ens queda l'ermita de Santa Magdalena a la que es pot arribar en cotxe i des de la que també hi ha un accés al castell.
Baixem i seguim cap a l'est deixant el castell a la nostra esquerra. El camí aquí baixa molt i molt dret fins al coll de Garrigars. Veiem unes cabres a sobre d'un promontori rocós i seguim cap a l'est a pujar el segon cim del dia: el Montplà. Aquesta pujada i la posterior baixada són molt més suaus. Des del castell estem seguint el GR-92. Trobem una bifurcació que hem d'agafar a l'esquerra tot i que sembli que ens fa anar molt cap al nord. I és veritat. Carenegem una mica fins a un altre coll (el de Puig Roig) amb una cabana de pedra seca. A l'esquerra baixaríem a Santa Magdalena, nosaltres anem cap a la dreta també en forta baixada. Quan l'acabem hem d'anar un altre cop cap a la dreta. Aquí ens trobem uns indicadors de no tirar rectes per tractar-se s'una zona en restauració i amb espècies en perill.
Comencem a notar que el terra és diferent. S'ha acabat la pedra i hi ha molta més sorra, avantsala del que trobarem després. El camí es va eixamplant fins arribar a una pista que seguim cap a la dreta fins a una àrea recreativa i a la carretera. La seguim cap a l'esquerra un centenar de metres fins a un desviament a la dreta (indica Torroella, crec). Aquí deixem el GR i seguim les marques blanques i verdes. I és quan comencem a notar les dunes que hi ha sota nostre, al camí, a sota del bosc. No és terra, és sorra, com la de la platja. Sorra que portava la tramuntana i que per aturar el seu moviment van plantar aquest bosc de pins el segle XIX.
Per aquesta pista arribem a les primeres cases i al nucli de Les Dunes, la primera zona residèncial de Torroella fora del nucli del poble. Allà trobem una pista ampla per a bicis i caminant que ens evita haver d'anar per la carretera. Son 2,1 quilòmetres fins a Torroella passant per la font dels Capellans.
|
