Mulleres, el primer tres mil

2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012
2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	Sortides amb flors

Mulleres, 3010
Mercè 2004: el primer tres mil de la Marta i la Rut

el veiem des del cotxe	primera cascada	segona cascada

No hem parat des de Barcelona. Fa fred. Volem esmorzar al refugi Sant Nicolau però ja han tancat. Veiem el camí, el refugi i el Mulleres. Fa bon dia. La Marta no vol pujar.	De lluny hem vist una roca blanca. Pensant què serà, hem fet la primera part del recorregut. És una casada i un gran espectacle. La mirem per sota i per dalt. Quina força l'aigua. Maquíssima!!!	Aquesta ens agafa per sorpresa. El camí passa just pel costat. Hi ha un petit pas una mica complicat, gairebé res. La Marta protesta, i molt. De fet, no volia venir. Però va davant amb el Lluís.

No massa net, però...	ens instal.lem al refugi	i ha parat de ploure

Arribem després de mullar-nos bastant. Hi ha dos nois i una noia al refugi, dinant després d'haver pujat. Canviem pantalons mullats, posem llençols als matalassos i dinem també.	A fora plou, la tarda es farà llarga. Està bastant brut, coses trencades, ampolles abandonades. La taula és petita i l'endressem com podem. Farem sopeta, bocata de tonyina i cafè.	Ha parat la pluja. Sortim a buscar aigua i a mirar. El Mulleres no es veu, pels Bessiberris es posa el sol. Encara hi ha molta boira i no tenim clar com serà l'endemà. La nit llarga: molt vent i pluja.

La boira deixa pas al sol	podem veure el Mulleres	i a dalt, també l'Aneto

Molts trons i llamps a la nit però al matí sembla que vol escampar. Ens costa una mica decidir-nos. Esmorzem i mirem el cel. I un voltor de lluny. Pugem. Gairebé des del coll veiem els quatre llacs del recorregut. Es maquíssim.	Els bufs de forro polar van de maravella. El cel és blau i el Mulleres es una serra perfecta a l'horitzó. El tres mil que volia la Rut és a prop. Es veu el coll i el cim. La Marta continua protestant.	Ja sóm a dalt. Passar el coll és canviar d'estació, de la tardor a l'hivern. Roques i plantes plenes de neu tipus "escarxa" (4 cms). El panorama de l'Aneto, Salenques, Tempestats i Maladeta és genial.

Les dues molt contentes	Dinem al costat del refugi	Al campanar de Taüll

La Rut perquè ha fet el seu primer tres mil. I, sense donar-li la mateixa importància, també la Marta pel mateix. Ja no protesta. La grimpada última, pels blocs plens de neu li ha agradat força.	Ja hem baixat la primera part del camí. Recollim tot el que hem deixat al refugi, fem les motxilles, que tornen a pesar molt, i dinem. El sol s'imposa i comencem a baixar. Ens queden 800 metres de desnivell. I es farà llarg.	Ja és l'endemà. Netes i polides anem a fer una visita a Sant Climent de Taüll. Pugem al campanar, totes dues havien estat a l'església però no s'enrecorden. Després anirem a la fira de Barruera i cap a Barcelona.

FITXA TÈCNICA

Tuc de Mulleres , 3.010 mts
EN COTXE: BCN-LLeida per l'A-2 (autovia). Ens hem de desviar quan veiem els indicadors d'Alcarràs, Benabarri, Vall d'Aran, Viella. I hem de passar pels dos primers pobles. A Benabarri continuar la carretera i passar per 13 túnels de pedra molt a la vora de l'embassament de Canelles. Arribem a Pont de Suert. Recte cap al túnel de Viella. I just abans d'entrar un petit desviament a la dreta cap a l'alberg de Sant Nicolau. Allà es pot deixar el cotxe.
HORARIS I DESNIVELLS (primer dia)
SITUACIÓ	ALÇADES	HORARIS	TEMPS PARCIAL	TEMPS TOTAL	DESNIVELL PARCIAL	DESNIVELL TOTAL
Boca Sud Túnel Viella	1.600 mts	11:25'
1ª cascada	1.725 mts	12:00'	35'		125 mts
2ª cascada	1.920 mts	12:45'	45'	1:20'	195 mts	320 mts
Refugi lliure de Mulleres	2.396 mts	14:45'	2:00'	3:20'	476 mts	796 mts
PUJADA:				3:20'		796 mts
ITINERARI
A PEU: Després d'aparcar el cotxe hem de travessar la N-260 i continuar per una pista. La vall es veu tota fins al Mulleres. Després de dos o tres rierols, la pista es converteix en un caminet marcat amb fites que cal seguir. Es travessar un petit bosquet d'arbres caducifolis i, de lluny, s'intueix la primera cascada. Es salva per la dreta fins arribar a la part superior. El camí continua marcat fins a un pal indicador però sense indicacions. Una mica més endevant hi ha una bifurcació. La més marcada és la de la dreta però la de l'esquerra, que travessa el riu, és la millor, menys rocs. I s'arriba a la segona cascada que superem en paral.lel a l'aigua. Ja es veu la meseta sobre la qual està el refugi. Queda un bon tram. La tercera cascada també es veu. Seguint les fites anem de dret i quasi quan estem a tocar, superem el desnivell cap a la dreta. El refugi sembla que jugui a fet i amagar, les roques no sempre el deixen veure, però no s'escapa, hi és allà seguint les fites.
HORARIS I DESNIVELLS (segon dia)
SITUACIÓ	ALÇADES	HORARIS	TEMPS PARCIAL	TEMPS TOTAL	DESNIVELL PARCIAL	DESNIVELL TOTAL
Refugi lliure de Mulleres	2.396 mts	9:20'
Últim llac, inici pujada coll	2.496 mts	10:05'	45'		100 mts
Coll de Mulleres	2.934 mts	11:40'	1:35'	2:20'	438 mts	538 mts
Cim de Mulleres	3.010 mts	12:05'	25'	2:45'	76 mts	614 mts
Coll de Mulleres	2.934 mts	13:10'	1:05'	3:50'	-76 mts
Refugi de Mulleres	2.396 mts	15:25'	2:15'	6:05'	-538 mts
DINAR		16:25'	1:00'	7:05'
Boca Sud Túnel Viella	1.600 mts	19:00'	2:35'	9:40'	-796 mts	-1.410 mts
TOTAL PUJADA:				2:45'
TOTAL BAIXADA:				6:55'
ITINERARI
A PEU: Des del refugi tirem amunt. El cim ja es veu. El coll per on haurem de passar queda una mica amagat a l'esquerra. El camí no té pèrdua encara que, com nosaltres, no haguem seguit les fites més marcades. El sender va més aviat cap a la dreta i nosaltres vam seguir cap a l'esquerra. El primer és de terra molt suelta, el segon de grans blocs que has de salvar i grimpar, bastant més entretingut per pujar. La baixada la vam fer per "l'oficial". A l'arribar al coll s'ha de grimpar una mica, un passet una mica delicat si els nen-es no estan gaire acostumats. Al travessar el coll cal anar cap a l'esquerra en direcció al cim del Mulleres. Primer per la mateixa cresta i després, quan aquesta es posa perillosa, per la vessant nord. Feia fred, estava plena de neu escarxada i feia vent. Però es pujava bé. En menys de mitja hora ja érem al cim. Tots els que pugen es sorprenen amb la Rut i la Marta, però vam veure una colla de francesos amb un avi que segur que passava dels 80. Això sí que és digne d'admiració.
FITXER TRACKS GPS