A la fitxa tècnica
 
Circ de Colomèrs
Pont del Pilar 2004: Esterri d'Àneu
Al cim del Mulleres
A la següent excursió

Tot plegat, vam estar a punt de no sortir. Els Gabarró-Solanas per feina i els Rigola-Solanas una mica per mandra. Al final, tots cap a Esterri. La primera parada va ser Balaguer per esmorzar. Era dissabte, dia de mercat i estava tot bastant ple. No vam encertar en el bar escollit, i això que vam preguntar a una noia del poble, però què hi farem. Una volteta pel casc antic de Balaguer, quatre mitjons de "marca", de marcadillo i carretera. Temps justs per arribar a dinar a casa. La Meritxell es pujava per les parets mentre li feien el dinar.

 
 
L'Edu i la Meritxell, preparats.

Diumenge va ser el dia de la sortida forta. Forta tenint en compte que el Pau té 4 anys i que a la Meritxell se l'ha de pujar a la motxilleta, i que l'Edu no havia agafar la seva genollera. Dissabte a la tarda havíem mirat tot tipus de possibilitats i va ser escollida la pujada al refugi de Colomèrs amb vistes al circ del mateix nom. I ho fariem pels llacs Cloto i Llong, preciós.

Al passar el port de la Bonaigua, boniques vistes de l'Aneto i la Maladeta. A la pista de Banys de Tredós, els cavalls ens donen la benvinguda. A Banys de Tredós, el primer contratemps, a tope de gent. I també el segon, no es pot continuar amb cotxe, ho hem de fer tot a peu, amb l'agravant que sense saber perquè, veiem alguns cotxes que pugen. I clar, els taxis. Però no dubtem, ens preparem bé, agafem menjar i aigua i cap a munt. El camí que substitueix el que havíem de fer per la pista és molt maco i agradable. Passa enmig del bosc i hi ha miradors, cascades i passarel.les per no trepitjar aigua continuament. Quan portem una mica més de la mitat d'aquest camí, cap a Era Muntanyeta fem una merescuda parada, en Pau està cansat, la Marta s'hi apunta i la Mertixell té gana. Alguns ja acabarien aquí l'excursió i ho demanen a crits, però la vida és dura, ningú no els fa cas. A partir d'aquí comença el desnivell, primer per la pista fins arribar a allà on la pista fa una gran curva cap a la dreta i es dirigeix cap a Valarties.

 
L'estany Cloto, maquíssim  

Ara ve la part més bonica de l'itinerari, per allà on volíem començar nosaltres. El camí es costarut i per això s'avança ràpid, en alguns moments, sobretot pels petits mig grimpant. En poca estona arribem als primers llacs, el de Lòssa. Deixem a la dreta el camí que puja directe al refugi de Colomèrs. Nosaltres enfilem una altra pujada forta, aquí hem de grimpar una mica més però és molt xulo. Gairebé a dalt de l'estany Cloto descobrim un antic tunel de vagonetes, encara hi havia les restes d'una d'elles. No entrem per prudència, no per falta de ganes, a l'altra banda hi ha el llac, se sent la remor de l'aigua. Ja ens queda molt poc. I l'únic pas que podríem dir d'escalada de tot el camí. Tots passem sense problemes i el premi és l'estany Cloto amb la seva illa al mig. Està decidit, aquí dinarem, només hem de trobar un tros on no faci tant de vent.

 
 
El Tuc de Ratera, al fons, ens recorda els dies de Carros de Foc

Per tornar s'imposa el criteri dels que volíem fer la volta per l'estany Llong i passar al costat de Colomèrs per no fer el mateix camí. Només el temps ens podia fer recular, i uns núvols amenaçadors ens fan dubtar, encara que tots dos itineraris són d'una llargada similar. L'arribada al Llong, un altre maravella de la natura amb el circ de Colomers i el Ratera al fons, ens depara l'única foto de tot el grup de la sortida. A la baixada el Lluís porta la Meritxell, així l'Edu pot controlar millor els seus genolls. La Marta i la Rut fan d'escortes i no se'n separen ni un segon.

 
Jugant amb el tronc mort  

Mentre duren els caminets per dins del bosc i amb pedres que saltar i desgrimpar, el Pau no es queixa, no se'n recorda que està cansat ni que vol la mama. Però quan som de nou a la pista o al camí final, més planer, però més llarg, el pobre camina com un autòmata, sense pensar, està realment cansat. I és que són 10 quilòmetres en total amb uns 465 mts de desnivell. Tots estem molt contents, el Pau només té 4 anys i en el llibre Sortides amb Família -Els Pirineus 1- de l'editorial Pòrtic s'aconsella aquesta excursió a partir de 6 anys. Felicitats Pau. Berenem al l'arribar als cotxes i cap a l'apartament.

Dissabte el Lluís es queda a treballar a casa i la resta anem a fer un passeig per la Mata de València. Un bosc d'avets molt macos i impressionants. De bolets, que la zona té fama, ni un, ni bons ni dolents. Dinar de restaurant i tarda de deures. L'endemà passeig per Esterri, i amb l'Edu i el Lluís malalts, tornem cap a Barcelona.

 

Tornar a dalt

 

FITXA TÈCNICA

REFUGI I CIRC DE COLOMÈRS

EN COTXE:
BCN - Tàrrega per l'A-2, ja tot autovia. Aquí agafem cap a Balaguer per la C-53 i una mica abans d'arribar a la capital de la Noguera, enfilem la C-13 en direcció a Camarassa, Tremp, Sort i Esterri d'Àneu. Uns quilòmetres enllà hem de vigilar i desviar-nos cap a Camarassa ja que, a l'estar indicat només quan ja has passat la cruïlla hi ha el perill d'anar-se'n cap a la Seu d'Urgell i Andorra. Ara estan arreglant el tram entre Tremp i la Pobla de Segur, treient curves dolentes i fent viaductes. A Esterri hem de seguir cap a la Vall d'Aran. Deixem la C-13 que continua fins a Alòs d'Isil i agafem la C-28 que passa el port de la Bonaigua. A l'arribar a Salardú, enmig del poble i en una curva molt tancada a l'esquerra ens dirigim a Banys de Tredós, allà haurem de deixar el cotxe.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Banys de Tredós

1.740

11:50'

Cascada

1.800

12:10'

20'
60 mts

Era Montanyeta

1.870

13:05'

55'
70 mts
130 mts

DINAR MERITXELL

 

fins 13:30'

30'

Final de pista

1.900

14:00'

30'
30 mts
160 mts

Estany Cloto

2.130

fins 15:00'

1:00
3:10'
230 mts
390 mts

DINAR

 

16:00'

1:00'
4:10'
Colomèrs

2.100

16:50'

50'
-30 mts

Banys de Tredós

1.740

18:50'

2:00'
7:00'
-360 mts
-390 mts

PUJADA:

 

 

3:10'

BAIXADA:

 

 
2:50'

ITINERARI

A PEU:
Del mateix aparcament surt el camí. En un parell d'ocasions, després de la cascada i després del mirador d'Aigüestortes, el camí toca la pista. Allà es poden veure els cotxes que sí que passen per la pista. Es un itinerari molt planer. A l'Era Muntanyeta la pista comença a pujar i les dreceres també. Després cal anar per la pista fins a una curva de molt pronúnciada a la dreta on els taxis deixen els que no pugen caminant. Està indicat el camí del refugi (ara tancat per reformes). S'arriba al llac de Lòssa, es travessa el pla fins al fons (deixarem a la dreta el rierol que puja directe a l'estany de Colomèrs). El camí tornar a pujar fort fins l'estany Cloto. A mig estany girem a la dreta deixant el rierol que porta les aigües del Llong al Cloto a la nostra l'esquerra . Quan som als seus peus també el deixem a l'esquerra i ens dirigim al Collet Cloto des d'on veiem, cap l'oest el refugi de Colomers i cap a la dreta l'estany Cloto. Iniciem la baixada, a la dreta hi ha una zona l'escalada. Si no volem anar al refugi i a veure el llac de Colomers, tornem a girar a la dreta i baixem fins a l'estany de Lòssa. La resta de la tornada es fa pel mateix camí.

  MAPA DE LA ZONA   

  MÉS FOTOGRAFIES  

Tornar a dalt
Anar a l'inici