Aquestes van ser unes vacances a gust de tothom. Des de cota zero fins per sobre dels 2.000 mts.

La primera part va discorre per terres de l'Ebre. A l'Alberg de Poble Nou del Delta vam trobar bon preu, molt bona cuina i una generosa ració de calor.  Serem dels últims privilegiats en assaborir aquesta darrera experiència: a finals d'any posen l'aire condicionat.

Vam portar les bicis pero solament el primer dia vam poder fer-les servir. La ruta va ser des de Poble Nou fins al final del Trabucador, un banyet a mitja ruta i... cames per a que us vull: un tremenda tempesta, amb els trons petant a sobre nostre, es va desencadenar. Vam arribar com vam poder fins al Camping "Els Eucaliptos" on vam trobar Cacaolat i aixopluc. La resta de dies la calor feia desaconsellable qualsevol intent de tocar les bicis.

Del Delta no cal que us digui res. Com descriure la virginitat de les platges i la sol.litut dels arrosars?. Van pendre una bona dosis de sol, riu i paella.

Pero com la cabra siempre tira al monte, van fer una petita escapada als Ports de Tortosa-Basseit a veure a les nostres parentes, les cabres hispàniques.

Tampoc podíem oblidar de fer una curta visita al molt estimat Vinaròs.

A la gola de Mitjor. Una antiga sortida de l'Ebre al Mar. Avui solament els dies de gran avingudes el riu es recorda d'ella.		Una cabra totalment domesticada. Es deleitava per les galetes que portava la Maria.

Simpàtics habitants de les terres deltaiques o turistes francesos pagant per recollir l'arròs als espabilats moradors de la Cava? Mai ho sabrem. La veritat es que a la vorera habien aparcats tot de cotxes  amb matrícula gala*		Un altre manera de conèixer el Delta. Podeu llogar una barca per hores a  www.pescaebro.com (la gasolina es paga a part... aquí esta el negoci)

* Podeu trobar un ventall d'oferta turistica: excursions en barca, esports d'aventura, agroturisme,... fins i tot hi ha empreses que es dediquen a ensenyar-te com és el dia a dia en el Delta, com es fa la collita de l'arròs o com es posen les xarxes per pescar l'anguila

La resta de les nostres vacances van ser a Murillo de Tou, un poble abandonat al costat d'Ainsa que CCOO ha rescatat per converti-lo en ciutat de vacances. Hi ha diferents opcions per alojar-te: hostal, apartaments, refugi o camping. Les instalacions i els serveis estan força bé. El menjar es millorable. Fan descomptes si estas afiliat a CCOO o a UGT (cal portar l'últim rebut)

A Murillo van establir el nostre campament base per fer tot un seguir de sortides al Parque Nacional d'Ordesa: Circ de Soaso, circ de Cotatuero, Caño de Añisclo i Cova dels Osos en Tella. Pineta va quedar per un altre any.

Ens van quedar amb les ganes de fer la ruta Senda de los cazadores-Faja de Pelay-Cola de Caballo  pero la senda és una  forta pujada i els amics i les consultes en internet ens havien desanimat a fer-la amb la Maria.

Berta i Juanjo ens havien proposat agafar l'autocar que surt des de Nerín i que et porta a Mondiceto. Des d'alli es pot fer una excursió per la vessant de Sierra Custodia fins al refugi de Góriz, amb magnífiques vistes sobre la Vall d'Ordesa, el circ de Soaso i el Monte Perdido. Pero vam trobar-nos amb una situació absurda. L'autocar solament puja excursionistes a las 6h i ells recull a les 20h. La resta del dia es dedicar a pasejar turistes i, encara que fa multiples pujades i baixades, no recull excursionistes. La nostra sortida durava unes 6 hores i ... que anaven a fer tota aquella estona fins que arribes l'autocar de les 8?

Si algun la vol fer que pensi que s'ha de reservar plaça a l'autocar amb uns quant dies d'antelació (20€/persona)

La boira ens enterenyina un horitzó amb les tres Sorores i les tres Maries. Sestrales tapa parcialment el Cilindro. Pot ser Marboré el que hi ha a la esquerra ?

La Maria retallada sobre les parets del Circo de Cotatuero i l'Espolon del Gallinero.

Final del cami per nosaltres; la cascada  tanca el Circ de Cotatuero. Mes enllà, les clavilles esperen només als més intrèpids.

Les vessants de la Sierra Custodia al arribar al Valle d'Ordesa i Circ de Soaso es precipiten bruscament a l'abisme. Encara queda lloc, però, per que la Faja de Pelay trobi el seu cami alla dalt.

Les Gradas de Soaso. Un magnific lloc per donar per acabada la sortida, i aixi ho feia molta gent, pero d'aqui a la Cola de Caballo solament queda un tros de cami molt pla.

Superades les Grada ja veiem el fons del Circ de Soaso amb el Monte Perdido i el Añisclo.

Acaben de deixar el cotxe i ens disposem a caminar pel Cañon de Añisclo; encara que a algu li pot recordar les construccions transatlàntiques dels Indis Pueblo.