A la fitxa tècnica
 
Puigsacalm blanc
25 de gener de 2009: superventat a dalt de tot
A la sortida anterior
A la sortida segŁent


No era el nostre objectiu pujar al Puigsacalm. Aquest 25 de gener volíem anar fins al Pla de Pujalt, a sobre de Campelles. Fa temps que el tenim a la llista i no hi ha manera. Però el vent d'aquell cap de setmana ens va fer canviar d'opinió. L'opció del Puigsacalm ens va sembla menys arriscada, i la veritat és que només ens va ventar ens els últims 20 metres abans d'arribar al cim. El que no contàvem és que hi hagués tanta neu.

 
  Arribem a Sant Bartomeu de Covildases on el Lluís i les nenes amb l'X-Trail ens esperen

Vam esmorzar al bar Esport de Sant Quirze de Besora (totalment recomanable). Enfilem cap a Vidrà els Gabarró-Solanas, els Anton-Sales, els Parron-Casanova i la Núria Puntero i l'Aina -la resta de la seva família es va quedar a casa- Primer entrebanc, el fang. El primer tram de la pista no està gaire bé i el cotxe de l'Ignasi s'hi queda. No passa res, ens redistribuim. En uns quilòmetres, la neu i el gel comencen a aparèixer. El nou X-Trail passa sense problemes però per la Berlingo del Miquel i, sobretot, per a l'Scenic de la Núria, la cosa no és tant fàcil. Tot i això van superar llocs amb una maestria que diries que ho havien fet tota la vida. Fins arribar a un punt en què van dir prou, i amb tota la raó. No cal exposar-se inútilment. Així que van apartar com van poder els cotxes, es van equipar i a caminar. Quedava una mica més d'un quilòmetre per arribar a Sant Bartomeu de Covildases. Les 6 nenes van pujar al 4x4 i la resta, a patita.

 
Comença el recorregut. Són més de les 12, no gaire d'hora.  

No puc deixar de dir que ens vam trobar amb un grup de caçadors -cadascú té les seves aficions-. Però no per que estiguessin caçant -diuen un senglar- sinó per confirmar -hem tingut altres trobades amb ells- que es creuen els amos de la muntanya on són. Comentaris del tipus, què feu aquí, el cotxe no s'hi pot quedar, el trobareu barranc avall..... no ajuden a una bona convivència.

Però nosaltres a lo nostre, que el temps passa i la Rut i la Irene volen tornar d'hora. És l'aniversari del Miki i volen passar-ho amb el seu amic. Sapigueu que no va poder ser. L'única que ha vingut contenta és l'Aina. Les tres petites -Maria, Marta i Cèlia, no protesten massa.

Des de Sant Bartomeu de Covildases es veu el Pedraforca majestuós, l'enforcadura nevada. Quin espectacle. De lluny i de prop. Tot està nevat.

 
  La Núria segueix punt a punt la ressenya del llibre. No evitarà l'equivocació.

Agafem la pista, que puja a poc a poc fent revolts. I així fins que trobem una altre pista que surt a l'esquerra just després d'una cisterna d'aigua. El Lluís porta el GPS i la Núria segueix la ressenya del llibre "Les millors excursions per explorar Catalunya. De 12 a 16 anys", d'Edicions 62. Continuem per la pista principal fins arribar a la cruïlla amb el camí que ve del coll de Bracons. I aquí si que la caguem. De la cruilla surten 4 camins: el que veníem, el de Bracons, un cap a la Font Tornadissa -en sentit contrari al que veníem, i un altre que s'enfila molt. A tots ens va semblar que la direcció de la fletxa coincidia amb el que s'enfilava molt. I cap amunt.

De moment bé, pel mig del bosc, tot nevat, preciós. Però el track deia que no anàvem bé. Alhora sabíem on érem i no vam fer marxar enrera. Cap amunt i cap a l'esquerra per una gran pendent de neu quasi gelada.

 
La Marta ja ha començat la pujada per la neu dura. Per què s'atura?  
 
Ara ja ho sabem. Quasi està gelada i amb vent, no pot avançar, l'ajuden.  

Els graons que fèiem amb les botes no passaven dels 3 centímetres. El vent havia esborrat la neu superficial i no ajudava a progressar. A la Marta la van haver d'ajudar.

Tornar enrera ara era perillós així que vam buscar una sortida mirant endevant. No va ser tant complicada com semblava d'entrada, tot i que la Núria va tenir un petit ensurt al relliscar en un pendent. Dos metres i punt. L'Aina es va espantar una mica. Però ara ja ho vèiem clar. Érem a la carena que va d'sudoest a nordest des de la Roca del Corb fins al Puig dels Llops passant pel Puigsacalm. I amb una evidència. Cap a la dreta (solei) un terreny superescarpat i ni un gota de neu. Cap a l'esquerra, suaus pendents a tope de neu. Ara només calia seguir fins a trobar-nos, al Rasos de Manter, amb el camí bó cap al Puigsacalm. Quedava molt poc.

La Montse i les nenes, excepte l'Aina, es van quedar a uns 70 mts del cim. La resta vam acabar la feina en nom de tots. A dalt de tot no s'hi podia estar. El vent no et deixava posar-te dret. Arrecerats darrera l'horrorós montícul de ciment que hi ha, bebem aigua i mengem una mica. De seguida cap avall. Ni la foto la vam fer al cim, si uns metres per sota.

La tornada va ser una altra cosa. El camí era clar. Cap indecisió. Per fi vam trobar la Font Tornadissa (surt a totes les ressenyes del Puigsacalm). La neu aquí, molta, era molt tova i entrava a botes i paraneus. Vam reconèixer el punt on ens havíem equivocat (ho sabrem per sempre més, ens va fer perdre una hora almenys). Decidim no baixar per la pista, sinó pel camí, molt més ràpid de baixada. Ens aturem a menjar bastant a prop de l'ermita, en un eixample del camí sense neu i amb sol.

Només queda tornar a Vidrà, però la neu i el gel encara hi són. Comprovo que la Núria ho fa molt bé. Ha aconseguit amagar la por sota les rodes. Felicitats.

 

Berta Solanas




 

 
Hem superat la dificultat, ara és pla. Només falta la pujada final. Tornem. Deixem els Rasos de Manter per baixar fins la font Tornadissa.  
     
     
 
Les nenes van al davant. Encara queda molta neu a la pista . Hora de dirnar.  
     
     
Amunt
FITXA TÈCNICA

Puigsacalm, 1.514 mts

EN COTXE:
Primer, cal arribar fins a Vidrà, encara Osona, però al límit de les comarques del Ripollès i la Garrotxa. C-17 fins a Sant Quirze de Besora. Allà agafem cap a Santa Maria de Besora i fins a Vidrà. Des de Vidrà agafem la carretera que va cap a Siuret però de seguida, i abans de passar el Ges, agafem un trencall a la dreta (s'ha de fer una corva molt pronunciada). Ens trobem ja en una pista que no deixarem fins a l'ermita de Sant Bartomeu de Covildases.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Sant Bartomeu de Covildases
1.154 mts
12:25
Cruïlla Bracons
1.278 mts
13:05
40'
40'
124 mts
124 mts
Rasos de Manter
1.431 mts
14:00
55''
1:35'
153 mts
277 mts
Puigsacalm
1.515 mts
14:25'
25'
2:00'
84 mts
361 mts
Parem a dinar -camí final-
1.200 mts
15:40'
1:15'
3:15'
-315 mts
46 mts
DINAR
F. 16:00'
20'
3:35'
Sant Bartomeu de Covildases
1.154 mts
16:25'
25'
4:00'
-46 mts
------
TOTAL ATURADES:     20' més petites aturades de reagrupament i descans

ITINERARI

A PEU:
Des de Sant Bartomeu de Covildases podem anar per una pista que surt a la dreta o pel sender que surt al front de l'ermita. Nosaltres vam anar per la pista a l'anada i pel camí a la tornada. La Pista, és clar, fa més volta però no és tant pendent. El camí, de fet, acaba en un revolt de la pista que s'ha de seguir fins a la confluència amb el camí que puja del coll de Bracons. Abans haurem deixat una pista que surt a l'esquerra, just on hi ha una mena de cisterna o bassa d'aigua tapada. A l'arribar a la cruïlla s'ha d'agafa el camí que surt en sentit contrari al que veníem -nosaltres vam agafar el que s'enfilava més i la vam cagar- En uns minuts s'arriba a la Font Tornadissa i camí amunt fins a la carena fins a trobar el camí que ve de Pla Traver, a la zona coneguda com a Rasos de Manter. Es passa una porta de fusta (tanca pel bestiar) i només falta seguir el camí (el Puigsacalm ens anirà quedant a la dreta) fins al trencall de la pujada final, molt curteta. El camí continua fins a l'ermita de Santa Magdalena.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA
(115 kb)

Amunt

Anar a l'inici