Agafem aquesta ruta de la web dels parcs naturals de la Diputació de Barcelona, concretametn dels itineraris senyalitzats a l'Espai Natural Guilleries-Savassona. Estan molt bén explicats, molts amb els tracks i amb mapes i desnivells per saber si són adequats per a cada persona. El de Camins de Verdaguer és el que vam escollir aquest cap de setmana de maig.
La sortida és des de Folgueroles, on va nèixer el poeta i on es troben molts llocs per recordar la seva memòria, com la casa on es va criar, ara convertida
en museu, o l’església de Santa Maria, on va ser batejat. No vam visitar ni el museu ni l'església. Acaba l'itinerari a la plaça
Verdaguer, on s’aixeca el Pedró, monument que li fou dedicat, que va ser pagat pels veïns i bastit amb el
treball de franc dels picapedrers.
Aquí teniu algunes informacions sobre el que trobareu a la ruta:
Àrea d'esplai de la font Trobada
A la font Trobada hi ha un espai de lleure situat en un magnífic entorn natural. L'àrea està equipada amb un aparcament (unes 10 places), taules i l'aigua potable de la font. També hi ha una àmplia àrea per passejar sobre el torrent de Folgueroles. Sobre la font es conserva una bella poesia, que potser no és de Verdaguer però que ens arriba manuscrita entre els seus papers. La presa de la font Trobada és un antic exemple del maneig de l'aigua al torrent de Folgueroles. Es va construir amb l'objectiu d'emmagatzemar aigua per moure el molí de la Sala i regar els horts de la Sala. El curs del torrent de Folgueroles entre la font Trobada i la presa dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d'una proposta creada per l'artista Perejaume, amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002). S'ha de veure des de dalt.
Gorg de Llitons
En el gorg de Llitons, o gorg de Nitons segons mossèn Cinto Verdaguer, es barregen les aigües del sot de Collsameda i del sot Fosc. En la seva prosa juvenil, Verdaguer descriu els Nitons, uns màgics i aterridors éssers, «negres i banyuts» que viuen en aquest indret i que en dies de temporal persegueixen i ataquen els vianants.
Aquest gorg es manté amagat entre arbres i fullaraca, com si volgués passar desapercebut als ulls humans. Està just
a una bifurcació de camins i sota un petit i dissimulat pont: el Pont de la Bruixa
El Salt de la Minyona
El Salt de la Minyona és una de les joies de l'itinerari. Aquest escarpat mirador ens ofereix una de les vistes panoràmiques més impressionants de l'espai natural. A la punta més avançada del mirador, guardant aquest paisatge meravellós, hi ha la Mare de Déu dels Cingles. Aquest mirador és font d'inspiració per a Verdaguer en la composició del poema «La nina del cingle» així com element fonamental en la llegenda popular del Salt de la Minyona, on es narra com una jove donzella, enganyada pel diable, va provar la seva sort saltant al daltabaix del cingle, perquè va creure que així arribaria abans a missa.
Des d'aquí també podeu veure una granja de cavalls o una hípica en què cada animal tenia el seu estable i el seu espai exterior propi i separat dels altres.
El salt de la Minyona ja l'havíem ressenyat fa uns anys com un dels itineraris aptes per a nens a partir de 5 anys, això si, sortint des d'un altre punt.
Capella La Damunt
Les primeres notícies de la capella provenen d'un llegat testamentari que data de 1231 i parla de Sancta Maria Superiore. El temple actual fou ampliat i renovat durant els segles xvi-xviii, de manera que actualment no en queda cap element romànic visible. Al poema «L'Arpa», el poeta Mossèn Cinto Verdaguer relata com acudia a aquesta ermita amb la seva mare. Descriu el paisatge que es veu des de la porta de l'ermita, en especial el Pedraforca que imagina un Vesubi «atapeït de lava» en pondre's el sol damunt seu. Al costat de l'ermita trobem el jardí «Brins d'Espigol» que mostra 29 plantes que apareixen al poemari de Jacint Verdaguer amb aquest mateix nom. El seu poema «Lo pi de les tres branques» inspira als folguerolencs a plantar en un prat proper un fill del centenari Pi de les Tres Branques del Berguedà.
Com que ens vam "saltar" el tram de ruta que passa per Tavèrnoles, hi vam anar en cotxe. És un poble molt, molt petit, però la seva església és molt gran i molt important (estava tancada). Sant Esteve de Tavèrnoles -7- és una joia de l'art romànic documentada l'any 981.
Berta Solanas
NOTA: Els números corresponen als punts assenyalts al Mapa de l'itinerari. |