Aquesta és una de les excursions de dificultat moderada (entenent que són sortides familiars) que proposa el Conselh Generau d'Aran. Ells proposen sortir a peu des d'Arres de Sus però nosaltres vam pujar en cotxe fins a la bassa d'Arres, un bonic lloc on hi ha també un aparcament. Ens va fer gràcies pel fet de poder visitar una mina per dins. Aquest aparcament té una capacitat màxima regulada (si consideren que està ple, no et deixen passar del poble), almenys aquest 2021. Hi ha una aplicació per consultar si està ple o no. També es pot mirar a la web. En altres aparcaments de la vall s'ha de reservar plaça.

Per a fer la visita a la Mina Victòria t'has de presentar a la sala de màquines on es compren les entrades (no es poden reservar). Les visites són d'11 a 14 hores. Fan grups de més o menys 20 persones i si el grup està ple, te n'has esperar al següent. T'equipen amb casc i llum (no en tenen pels 20, així que és bo portar-ne un frontal o lot). Per això vam voler anar d'hora i vam encertar: el tercer cotxe a l'aparcament, la bassa sense gent (preciosa) i el primer grup de la visita.

Així vam poder aprofitar també la resta del dia: dinar a Vilamós, visita al poble i a l'Ecomuseu Ço de Joanchiquet (la casa dels més rics del poble -ja sabem que les cases dels pobres no es conserven) i visita a Arties i a la seva església, Santa Maria d'Arties, important sobre tot pel retaule i escultures gòtiques i per les pintures murals del judici final. Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional

La vista i/o caminada al voltant de la Mina Victòria et permet visualitzar la dura vida dels miners i mineres i les seves famílies. N'havien arribat a treballar unes 200 persones entre els que ho feien dins de la mina i les que netejaven el material abans d'enviar-lo a França. Va funcionar del 1907 fins el 1953 quan el preu de la blenda (sulfur de zinc) va caure al mercat i el cost d'extreure-la era superior. El material es baixava des de la mina fins a Bossost per uns telefèrics (balances) de les que es conserven algunes restes. Els treballadors pujaven i baixaven a peu. A la sala de màquines hi ha una petita però interessant exposició del que havia estat el treballa a aquesta mina. A la Vall d'Aran també hi ha les mines de Liat i, a prop de la Victòria, la mina Margalida, que no es poden visitar per dins.

Berta Solanas