Les perspectives eren dolentes. No tant pels bolets que podríem trobar com pel temps. Però això no era res per nosaltres, pels "No hi ha qui ens pari".

Érem un grup molt poc homogeni de 20 persones. Quatre famílies de 4 membres cadascuna, la parella i dues filles, una parella sense fills i una altra amb els fills ja molt grans. Vam arribar al xalet de La Molina del CEC en dues tongades. El primer grup va esmorzar al mateix xalet. Eren la família Moya-González, la Sanromán-Fernández i la Pérez del Blanco (Fernando, M. Angeles, Helena i Claudia), que es la primera vegada que s'apunten a una sortida i la filla gran, la Cláudia, és amiga de la Gemma Moya. Van sortir de casa almenys a les 7 del matí.

Els més tardons vam arribar quan va acabar la xerradeta de benvinguda. Érem la família Gabarró-Solanas, la Susana i el Toni, aquest germà de la Berta Solanas i el Lluís i la Paquita, aquests pares del Lluís Gabarró.

Sense perdre ni un minut, de cap al bosc. Plovia, no molt, però no parava. No va ser excusa. Ens posem els impermeables, agafem les navalles i a buscar. Els que pitjor ho tenien eren els pares del Lluís. Sense impermeable ni calçat adequat, amb bastó i paraigües. Ells havien dit que no importava, que es quedarien al costat del cotxe buscant, però es van animar molt, tot i les dificultats que la Paquita té per caminar.

Havíem anar a la búsqueda del bolet a una zona molt a prop del poble de La Molina travessada per la via del tren Barcelona-Puigcerdà. Ens vam repartir per la muntanya i encara vam fer una bona batuda.  Es notava que no ens havíem mirat, abans de venir, els apunts del curs que havíem fet l'any anterior al mateix lloc perquè vam cometre errors que ja estaven explicats a les notes que jo mateixa havia passat a net i enviat a tothom.

Cansats de mullar-nos i de no trobar gaire cosa bona, decidim anar cap a una altra zona, entre altres raons perquè ens havíem portar dinar de casa i no teníem lloc per menjar-nos-ho. Vam anar de cap a les pistes de la Masella. Si el bar està obert, demanem beguda i dinem allà. Però no hi havia ningú. Tot desert. Desert però no tancat. La porta del bar-restaurant estava oberta i, després de deliberar i d'arribar a la conclusió que no fèiem mal a ningú si entràvem i molt mal a nosaltres si dinàvem fora vam passar a l'interior. I com que cadires i taules ens estaven esperant, vam muntar la paradeta. Quin fantàstic dinar: lloms de conill, carn i pollastre arrebossat, diverses truites, guatlles en escabetx, olives de tot tipus, patates fregides, espàrrecs en vinagre, etc, etc. I fruita, i galetes.... Només faltava el cafè. No va poder ser més profitosa l'estona que al sortir també havia sortit el sol. I el vam aprofitar. Pistes amunt ens esperaven els bolets de tinta, algun rovelló i alguna paloma.

Molt contents decidim anar a prendre el cafè al xalet i a preparar-nos per a la sessió de la tarda. Primer el Belisari, el micòleg que porta el curs, analitza els bolets que grup porta. Nosaltres l'atabalem a tope, però volem sortir de dubtes i saber quins no hem d'agafar més, com la majoria de les rússules, ens va donar una a tastar i picava de valent, i de les bromoses.

Després es el torn de la seva explicació. Aquest dia li va tocar el torn a un bolet que han trobat a Arenys de Mar en grans quantitats i que s'ha trobat molt poc a tot el mon. Va continuar amb la pipa i les seves qualitats i després amb la resta, sobre tot amb les preguntes que li anàvem fent. Bàsicament com l'any anterior però una mica més caòtic. Vam recordar que el fals rossinyol és taronja i és tòxic, que hi ha unes lepiotes petites que són verinoses, que el moixernó que venen a les botigues en realitat són camasecs i ens va explicar com fer que el bolet de tinta (coprinus comatus)  no es faci malbé tant depressa. Quan s'agafa s'ha de separar el peu del barret i obrir-lo. Per cert, que nosaltres havíem agafat bastants i la Montse, del xalet, els va fer servir per preparar un aperitiu que van servir al final de la tarda. Els que tenia preparats se li havien fet malbé.

Aquest cop les nenes (eren 8 nenes), no van estar tant atentes com l'any passat, tot i que cadascuna va amb la seva navalla, es barallen per tallar els bolets i se sent des de quilòmetres quan una troba alguna cosa interessant, digem-ne paloma o rovelló.Acabada la xerrada vam pujar les coses a les habitacions i ens vam repartir. Complicadíssima aquesta feina. La Marta volia dormir a dalt amb les grans, però aleshores no hi cabien totes i l'Helena, la germana de la Claudia es quedava sola. Va costar molt de convèncer-la però ho vam aconseguir. Teníem una mansarda de 14 i una habitació de 6 on vam dormir el Lluís i la Paquita, el Toni i la Susana i el Lluís i la Berta.

A l'hora del sopar vam fer taula de nens i taula de grans. El menú dels dos dies era a base de plats preparats amb bolets:

SOPAR DEL DISSABTE:
. Canelons de bolets
. Pollastre amb carreroles

L'endemà tornem a agafar bolets. Anem al costat de la carretera que va de la Molina a La Masella. Fa molt bon dia i aprofitem. Agafem: uns pocs rovellons, peus violetes o lepista nuda, palomes, pebrassos, pinatells de calceta i mollerics, cames de perdiu, xampinyons dels que fan olor a anís, algun chupete (clavaria), també pets de llop i altres que agafem només per preguntar al Belisari.

Tenim gana i fem un vermut en un pla del bosc ple de gespa. Fins i tot la mare del Lluís seu a terra tot i tenint cadires al cotxe, s'ho estan passant bé. Ens acostem una estona per la Masella i fem acopi de bolets de tinta per fer remenat quan tornem a Barcelona.

DINAR DEL DIUMENGE:
. Crema de Bolets
. Hamburguesa de rossinyols amb samfaina de bolets

Acabat el dinar, i una altra sessió de micologia amb el Belisari. Abans hem repartit els bolets i hem fet un cistell només amb els que tenim dubtes per preguntar-li. N'hi ha molts d'aquests però segur que no ens enrecordem de les respostes que ens va donar. Serà en un altre moment.

La tornada va ser l'únic que va fallar en aquesta sortida. De Ripoll a Sant Quirze de Besora dues hores, una  esllavissada havia tallar un carril de la carretera. De fet, baixava aigua de tot arreu, cascades i cascades a sobre de la carretera i, fins i tot a dins dels túnels. Però a l'arribar a casa tots vam fer de sopar, truita o remenat de coprinus comatus.

Berta Solanas